11 consells per parlar amb un fill o filla adolescent
Cómo abordar vuestras conversaciones con empatía y comprensión.
11 consells per parlar amb un fill o filla adolescent
Com abordar les vostres converses amb empatia i comprensió.
© UNICEF/UN0217190/Shennawi
17/10/2022
Establir una connexió amb els nostres fills i filles adolescents és la base del seu benestar mental i el seu aprenentatge social i emocional. Quan estimem algú, ens interessem per aquella persona els seus pensaments i sentiments. A mesura que els nostres fills i filles van creixent, la forma de comunicar-nos amb ells és una manera de mostrar-los afecte i respecte.
Construeix la relació
1. Mostra interès en el que és important per a la teva filla o fill, per demostrar-lo que també t’interessa.
2. Comparteix coses sobre tu mateix i troba formes d’establir connexions i identificar interessos compartits.
3. Pregunta-li la seva opinió, punts de vista i perspectives perquè puguis entendre els seus sentiments.
4. Aprofita la comunicació que tenies amb el teu fill o filla quan era més petit: la comunicació és important des de la infància fins l’edat adulta, i si va haver una bona comunicació, i vau compartir sentiments i pensaments, és més probable que això continuï a mesura que s’avanci en l’adolescència.
Sigues un oient actiu.
L’escola activa és important quan s’interactua amb un fill o filla. Un oient actiu és qui es mostra compromès, amable, sense prejudicis i empàtic, inclús quan (i especialment quan) no s’està d’acord amb els punts de vista dels demés.
Si bé algunes creences i opinions dels adolescents poden diferir de les nostres, hem de respectar i valorar els seus punts de vista. Això també els ajudarà a respectar els nostres punts de vista i opinions.
Ser un oient actiu ajuda els infants a sentir-se escoltats, compresos, menys sols i més tranquils. Per contra, si no escoltem adequadament, correm el risc de fer-los sentir que ignorem les seves preocupacions i invalidem els seus sentiments. Això pot fer que es posin a la defensiva, se sentin frustrats o ferits en els seus sentiments.
5. Procura que el teu llenguatge corporal demostri atenció. Mantenir el contacte visual, assentir afirmativament, una mirada de preocupació o somriures encoratjadors, són petits gestos que els fan saber que estàs atent. Utilitza un llenguatge corporal natural i senyals que faci que el teu fill o fills et senti present, interessat i que realment et preocupa. Encara que no utilitzis la paraula, pots transmetre que estàs escoltant, fent-li saber al teu fill o filla que el que està dient és important per a tu.
6. Fes-li preguntes obertes i aclaridores per comprendre millor com se sent. Aquestes preguntes no tenen una resposta correcta o incorrecta, simplement ajuden a obtenir informació sobre el que pensa. Per exemple: “podries explicar què vols dir amb...”, “per què creus que et poses trist quan...”, o “ com t’hauries sentit si..” Utilitza frases per mostrat empatia.
7. Reflecteix el que el teu fill o filla està dient, reafirmant o parafrasejant el que t’ha transmès. Per exemple, podries dir: “el que m’estàs dient és que... o “és correcte si entenc que sents...”.
8. Respon amb afirmacions positives. Aquests elogis immediats poden ajudar a augmentar la confiança i l’autoestima dels adolescents i esperonant-los a continuar amb els mateixos comportaments. Per exemple, si el teu fill o filla comparteix que s’ha sentit molt estressat, podries respondre dient: “gràcies per sent valent i compartir com et sents en aquest moment” o “pot ser difícil dir-li a algú que et sents estressat. Estic molt contenta de que ho hagis compartit amb mi”.
9. Valida el que està expressant. Això pot ajudar-los a acceptar les seves emocions i sentir-se segurs per parlar-ne. Per exemple: “és comprensible que et sentis enfadat en aquest moment, jo sentiria el mateix”, “gràcies per compartir això amb mi. Pot ser difícil compartir-ho amb els altres quan estem tristos” o “em sap greu que et sentis estressat. Jo també em sentiria així si estigués al teu lloc. Plegats podem veure què hi podem fer”.
10. Sovint no és fàcil per a un adolescent parlar sobre el que li preocupa i és possible que no sàpiga que dir. Està bé explicar-li que hi ets, preparat per parlar i escoltar-lo en qualsevol moment. No forcis la conversa si no pot descriure què li està passant.
11. La comunicació no va només de compartir dificultats o sentiments difícils. És important compartir també coses divertides, el que ha anat bé durant el dia i trobar oportunitats per riure i ser afectuosos d’una manera còmoda per a l’adolescent. Divertir-se plegats i riure molt és meravellós per a sentir-se bé i enfortir la relació!
Aquest article està basat en la Guia per a professorat d’UNICEF i l’Organització Mundial de la Salut (en anglès).
¿Te gustaría hacer algo extraordinario hoy?
Hazte socio. Elige ahora tu aportación mensual.
