En acció per posar fi a la discriminació de les xiquetes a l’Índia
Potenciar el paper de les adolescents i les dones a l’Índia és fonamental si volem posar fi a la discriminació. Molt sovint no van a escola perquè les famílies creuen que és una càrrega econòmica innecessària. Pel fet de nàixer xiquetes són considerades una propietat de la família de la qual formaran part quan es casen.
Les famílies de recursos limitats donen prioritat als fills mascles, explica Nupur Pande, oficial de protecció infantil d’UNICEF a Uttar Pradesh; també diu: “Les xiquetes patixen un alt grau de discriminació”.
La història de Noorjahan Khan, de 18 anys, comença a ser diferent. Sa casa es troba en una de lesmohalles (barris) de la ciutat deMoradabad, a Uttar Pradesh, on quasi la meitat de la població viu per davall del llindar de la pobresa. Les grans dificultats econòmiques han sigut una constant en la seua vida. Fins i tot hi havia temporades en què la família no tenia res per a menjar en dos o tres dies.
Son pare guanya entre 50 i 60 rupies (vora 1,20 dòlars) al dia treballant de peó. De vegades el que guanya no arriba per a alimentar Noorjahan i els sis germans que té. I alguns dies, ni tan sols aconseguix faena.
Gràcies a un projecte de formació laboral destinat a adolescents, mamprés per l’organització Aide et Action (Ajuda i Acció) i UNICEF, Noorjahan i la seua família han començat a millorar. L’objectiu d’este projecte és obrir possibilitatsde faena per als joves marginats, a través de cursos i formació pràctica. Noorjahan va assistir a estos cursos, i també els germans, i ara és auxiliar administrativa en una oficina.
Des del primer dia Noorjahan va destacar entre els companys. “Immediatament vaig percebre en esta xica la voluntat de fer alguna cosa en la vida”, apunta Mahesh Chandra, el mestre. “Ella mateixa em va dir que volia continuar estudiant i em va preguntar de quina manera podia ajudar-la a aconseguir-ho”.
Noorjahan lluita per situar-se
Noorjahan se sent orgullosa de guanyar 2.000 rupies (uns 44 dòlars) al mes. No obstant això, cada vegada que ix de casa per a anar a la faena ha de suportar les burles i provocacions de molts homes del barri.
“Els veïns emfan la vida impossible quan isc de casa”, comenta. “Però, tot i que això em fa mal, no tinc cap dubte sobre qui sóc i continuaré fent faena”. “Vull ajudar mon pare tota la vida”, afegix.
Amb els diners que guanya pot ajudar la família a eixir de la pobresa extremai, malgrat el caràcter protector del pare, bé que entén els beneficis financers i personals de la decisió de la filla.
El projecte beneficia 50.000 dones
Els cursos de què s’ha beneficiat Noorjahan són finançats per la Iniciativa Social IKEA, que el 2009 va començar a donar suport a les activitats de defensa i foment dels drets dels infants en un centenar de barris pobres o mohalles de Moradabad.
El projecte en què participen Noorjahan i els seus germans forma part d’un programa integral d’assistència a uns65.000 menors i vor
a 50.000 dones. Dels 100 joves que estudien en cada classe, entre 60 i 70 acaben el curs i aconseguixen faena.
Adele Khudr, cap de l’Oficina d’UNICEF a Uttar Pradesh, pensa que si es potencia el paper dels joves i les donesde les comunitats, es podrà modificar el comportament dels habitants, especialment quan vegen que les famílies no només sobreviuen, sinó que comencen a prosperar.