“Necessitem ciutats més saludables, segures, verdes, habitables i inclusives”

 Celebrem la Trobada de Ciutats Amigues de la Infància de Catalunya 2021 el desembre de 2021.

21/01/2022

El passat 16 de desembre va tenir lloc a Barcelona la Trobada de Ciutats Amigues de la Infància de Catalunya, que enguany s’ha centrat en el rol del món local per garantir un espai públic adequat i saludable per als infants i adolescents, una necessitat que la pandèmia de la COVID-19 ha posat encara més de manifest.

El canvi climàtic és una emergència i, per les seves conseqüències de present i de futur sobre els nens i les nenes, és una emergència dels drets dels infants.  Així ho corrobora l’Índex de Risc Climàtic per a la Infància d’UNICEF, que mostra que gairebé tots els nens i nenes de la Terra s’enfronten a perills, impactes i tensions climàtiques i ambientals.

Bona part de la població viu en municipis de més de 10.000 habitants. Segons ONU-Hàbitat, el 75% del consum energètic mundial es produeix a les ciutats i aquestes són responsables del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per tant, el rol dels municipis és fonamental per reduir allò que afavoreix el canvi climàtic i també l’impacte que les seves conseqüències tenen sobre infants i adolescents.

Ara que es parla de recuperació és imprescindible seguir repensant les ciutats i redissenyar-les, posant els drets dels infants al centre. Fer-ho és clau per un món més sostenible, però alhora és una obligació, d’acord amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI).

“Necessitem ciutats més saludables, segures, verdes, habitables i inclusives per avançar en el compliment de la CDI i també de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Fem, doncs, que la COVID-19 sigui una oportunitat per aconseguir-ho”, va assenyalar durant la trobada la Quima Oliver i Ricart, coordinadora d’UNICEF Comitè Catalunya.

Les ciutats, claus per contribuir a solucionar el problema

La iniciativa Ciutats Amigues de la Infància, que acompanya els ens locals en el compliment de la CDI, vol contribuir a que tots els nens i nenes sense excepció visquin amb plenitud la seva infància i adolescència i puguin desenvolupar-se. Perquè puguin fer-ho és fonamental que disposin d’un entorn adequat.

“No podem parlar de Ciutats Amigues de la Infància si no tenen en compte l’entorn on els nens i nenes viuen, un entorn que no només no ha d’impedir la realització dels seus drets, sinó que ha de ser catalitzador perquè puguin fer-los efectius. Com dissenyem, planifiquem i gestionem les ciutats condiciona l’experiència vital d’infants i adolescents”, va assenyalar Roger Garcia, responsable de Polítiques d’infància d’UNICEF Comitè Catalunya. 

Que els pobles i ciutats siguin més inclusius, segurs, resilients i sostenibles és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible previstos a l’Agenda 2030 (ODS 11). Per això, tant l’informe d’UNICEF Comitè Catalunya No val a badar. L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya (2018), com la seva actualització del 2020 -L’Agenda 2030 en clau d’infància a Catalunya. 10 anys per a l’acció-  recullen la necessitat de canviar de paradigma i situar els nens i les nenes al centre del disseny i planificació dels entorns urbans.

En aquest sentit, UNICEF també ha publicat el Cuadernos para la acción local i el Manual sobre planificación urbana responsable con la infancia. Ambdues publicacions ofereixen pautes perquè els nens i nenes puguin gaudir dels seus drets allí on viuen, amb enfocament de drets d’infància, sostenibilitat, resiliència, equitat urbana i salut.

Què ens diuen els estudis i quines línies d’acció s’estan duent a terme?

Per parlar-ne vam comptar amb Mireia Gascón, investigadora de l’ ISGlobal, qui explicà que la presència de trànsit de vehicles a les ciutats genera importants impactes negatius en la vida dels infants i adolescents: inseguretat vial, dificultats per poder jugar i gaudir de l’espai públic, major risc d’obesitat i exposició a la contaminació atmosfèrica i al soroll (malalties càrdio-respiratòries, diabetis, impactes en el neuro desenvolupament i la salut mental, etc.). 

“Traient els cotxes del carrer guanyem espai per a les persones, per a mobilitats més sostenibles i actives, per al joc, per a espais de trobada social o també per a més verd a les ciutats”, va manifestar Gascón.

Per això, des de l’IS Global es va presentar la iniciativa Entorns escolars que compta amb el suport de diversos actors, entre els quals hi ha UNICEF, perquè els municipis garanteixin uns entorns escolars més segurs i saludables per a tots els infants, a partir d’una eina d’autodiagnosi de la seva realitat.

D’altra banda, Sílvia Escolano, tècnica de l’Oficina Tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, ens va apropar al treball que la DIBA està fent perquè els municipis adaptin els seus recursos i serveis a la realitat del canvi climàtic i ,en concret, a la línia de naturalització d’espais per millorar la qualitat ecològica de les ciutats, l’equitat social i territorial i la salut de les persones. “Hem de tenir municipis amb espais de confort a l’abast de tothom. Aquest treball l’hem iniciat als entorns escolars”, va apuntar. 

I ara què?

Per tancar la sessió i reflexionar sobre els reptes, les oportunitats i els obstacles perquè les ciutats esdevinguin entorns idonis per als nens, nenes i adolescents també vam comptar amb la intervenció d’en Pau Avellaneda, doctor en Geografia (UAB) i especialista en geografia urbana, espai públic i mobilitat.

“La crisi climàtica ja la tenim a sobre i cal que estem convençuts que és necessari treballar per adaptar-nos a aquesta situació. Ja no podem parlar de lluita contra el canvi climàtic o de la seva mitigació, sinó d’adaptació. Hem d’actuar ja i això vol dir deixar els diagnòstics i els plans: sabem el problema i és hora d’actuar, perquè el temps se’ns tira a sobre”, va assenyalar. 

D’altra banda, va alertar del fet que “els canvis hauran de fer front a moltes resistències, també de les persones que precisament viuen en entorns vulnerables, d’aquí que calgui trobar les eines de comunicació necessàries per mostrar que aquests canvis són necessaris i que cal fer-los comptant amb la seva participació”. 

Pots veure i escoltar la Trobada completa aquí.