La història de la fam es pot canviar.

Post de Lorena Cobas, Responsable de Cooperació i Emergències d'UNICEF Espanya

Després d'un any d'històries de fam, de conflictes, de famílies lluitant per sobreviure a la Banya d'Àfrica, de les que vam poder ser testimonis a través de la televisió i els mitjans de comunicació, hem de fer homenatge a les històries de superació, de lluita i de supervivència, que tenen cares i noms.
Una resposta humanitària sense precedents, un gran compromís dels professionals que hi treballen, un gran suport dels donants i una temporada favorable de pluja ens han deixat històries d'esperança.

En Turkana, al nord de Kenya, una de les zones més afectades per la sequera i la desnutrició, Jimmy Loree (cap d'infermeria de la instal · lació de salut de Turkana) condueix 23 Km per arribar a Nakalale, un poble remot i de difícil accés . Es tracta d'un viatge relativament curt, però que ha marcat la diferència entre la vida i la mort de milers d'infants de les poblacions nòmades. "Aquestes poblacions són molt pobres i si no ens apropem a portar-los el tractament mèdic que necessiten, ells no s'haurien apartat del seu camí a la recerca de l'aigua, i fa mesos que haurien mort".A finals del 2011 les taxes de desnutrició aguda en aquesta regió han baixat del 37% a un 13% (per sota del llindar de l'emergència), cosa que indica que arribar a les famílies en el seu entorn i cultura marca una diferència real.A Etiòpia, a Berida, una dona molt prima i amb aspecte demacrat, ja només li queden cinc caps de bestiar de les 40 que tenia. La sequera ha anat matant a poc a poc i les que encara té s'estan morint. A més, estava preocupada per la salut de Firdoze, la seva filla menor, que patia desnutrició aguda greu. Gràcies a Kalidan Yimam, aquesta història va canviar de rumb. Kalidan és un treballador de salut que feia controls nutricionals casa per casa, i que de seguida es va adonar de la situació d'aquesta nena, i la van portar al lloc de salut. Allí va començar el tractament terapèutic, només en dues setmanes havia guanyat un quilo. "Tenia molta por que la meva filla morís. Kalkidan va venir a veure'ns i la meva filla va sobreviure. No es pot imaginar el feliç que estic ", diu Berida. A Somàlia, Binto va portar la seva filla de dos anys a una clínica infantil a Waberi perquè tenia xarampió. "Després de rebre tractament amb antibiòtics i vitamines se sent ja molt millor". El més important és que va portar els seus sis fills a la clínica perquè rebessin la vacuna, perquè no vol que cap dels seus fills caigui malalt. Va fer molt bé, perquè elxarampió és mortal en un país com Somàlia.L'any 2011 hi va haver uns 18.000 nens que van patir aquesta i altres malalties prevenibles, però que resulten mortals per a la infància. Bisharo, la filla de Binto es va recuperar, i els seus germans formen part ja del més d'un milió d'infants immunitzats contra el xarampió per fer front al seu destí. Després de conèixer aquestes històries, i del qual potser és el major assoliment, la declaració de la fi de la fam en sis zones al sud de Somàlia, és inevitable pensar que es pot fer front a aquest tipus de situacions. Però la crisi està lluny d'acabar, encara hi ha més de 8 milions de persones que necessiten suport urgentment, entre els quals hi ha 320.000 nens amb desnutrició aguda greu a Somàlia. Aquests són 8 milions de motius, amb cara i nom, per seguir amb el nostre compromís amb aquesta regió del món.