Una bona notícia... però agredolça

Per Marta Arias, Directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància
 
Portàvem temps esperant les dades. Per a tot l'equip d'UNICEF, la lluita contra mortalitat infantil és una obsessió permanent, un dels motors que impulsa el nostre treball. Coneixem les causes, les xifres, els seus rostres... i sabem també què poc costa evitar-ho, l'important que és una vacuna a temps, o una mosquitera impregnada d'insecticida.
 
Esperàvem, com dic, les dades amb impaciència, amb el dubte de si la crisi hauria frenat una tendència positiva que ens havia donat moltes esperances en els últims anys. I les dades van arribar... amb un estrany sabor agredolç.
 
Dolç perquè hem constatat que l'esforç conjunt de molts actors (governs, organitzacions humanitàries, persones i comunitats, sector privat...) ha aconseguitreduir a la meitat els nivells de mortalitat infantil des del 1990. Aquesta dada, que pot semblar freda,amaga ni més ni menys que 90 milions de vides salvades, 90 milions de nens i nenes amb nom, rostre i cognoms que han aconseguit sobreviure.
 
I no obstant això... hi ha poc a celebrar. Perquè, amb crisi o sense, resulta totalment inadmissible que18.000 nens morin cada dia per causes totalment evitables, per malalties que a nosaltres ens resulten gairebé anecdòtiques, com una diarrea. Són 750 infants a l'hora, més de 12 per minut. Lamentablement, estem immunitzats contra les estadístiques, però qualsevol mare o pare que llegeixi aquestes línies pot imaginar el terrible mal que hi ha darrere de cada un d'ells.
 
No hauria de ser així. No té per què ser així! Sabem que hi ha formes efectives i molt barates de prevenir aquestes morts. L'experiència de països com Bangla Desh, el Brasil o Etiòpia demostra que és possible reduir de forma dràstica la mortalitat infantil. De fet, són els països més pobres els que han fet els progressos més destacats.
 
Què cal llavors per aconseguir-ho? Voluntat política, recursos adequats i acció. A tots els nivells: famílies i comunitats, governs i autoritats locals, donants internacionals, empreses, voluntaris... Tots podem i hem de posar el nostre granet de sorra, perquè tots compartim una responsabilitat sobre aquestes vides que estan en joc.
 
Sabem com fer-ho i sabem que funciona. Si tu també ho creus,dóna suport a la nostra campanya. Perquè Ara no podem parar.