• Cada cop són més els centres educatius que fan de l'educació en drets d'infants l'eix vertebrador del seu projecte educatiu

• Aquest programa busca impulsar el coneixement i la difusió dels drets de la infància en el dia a dia del centre educatiu.

Actualment, més de 230 centres educatius de les etapes d'infantil, primària i secundària estan reconeguts com a "centres referents en educació en drets d'infància". Es tracta d'un distintiu que atorga UNICEF Espanya als centres que compleixen una sèrie de requisits amb el propòsit d'impulsar el coneixement i la protecció dels drets de la infància recollits a la Convenció sobre els Drets de l'Infant. 

Aquest reconeixement només és una fita dins d'un procés que comença quan un centre educatiu inicia un projecte d'educació en drets i que continua més enllà de la concessió; suposa un procés de millora constant, d'innovació i cultura escolar.

La convocatòria del curs 2023-2024 de "centres referents en educació en drets d'infància" és oberta fins al 30 de juny de 2024. A continuació pots descarregar les bases del programa.

DescarREga lEs bases

El reconeixement és vàlid per dos cursos escolars. Els centres educatius que vulguin obtenir o renovar el reconeixement s'han de registrar a la pàgina del programa i anar superant una sèrie de requisits. Amb aquests requisits, el centre anirà aportant informació i evidències sobre la integració dels drets de la infància, a través dels quals anirà sumant punts.

De manera combinada, a través dels punts i dels diferents requisits es podran assolir fins a tres nivells del reconeixement. El nivell 1 s'aconsegueix quan s'assoleixen els requisits bàsics de la convocatòria i, a més, s'obtenen almenys 60 punts. El nivell 2 s'assoleix en sumar almenys 80 punts i s'aprofundeix en els requisits de la convocatòria. Per acabar, s'arriba al nivell 3 en superar els 95 punts.

Web CentrEs REFERENTS

Al següent vídeo pots veure com accedir i gestionar la candidatura del teu centre educatiu. Si ho preferiu, podeu llegir el manual d'ús de la web.

A continuació us expliquem de quina manera la convocatòria de "centres referents en educació en drets d'infància" mesura l'aplicació dels quatre àmbits de l'educació en drets d'infància al centre educatiu.

Àmbit 1. Coneixement dels drets de la infància

Projecte Educatiu de Centre

El programa busca conèixer com es reflecteixen els drets de la infància al Projecte Educatiu del Centre (PEC) de manera explícita. D'aquesta manera, impulsem que els centres educatius esmenten els drets al seu PEC. Per exemple, el CEIP Cervantes de Santa Cruz de Mudela (Ciudad Real), estableix la necessitat de "promoure al nostre centre la sensibilitat i formació de tots els membres en favor dels drets de la infància, recollits a la Convenció dels Drets del Nen". Aquest és un dels requisits de la convocatòria; per això, els centres han d'adjuntar el PEC a la seva candidatura a través de la pàgina web.

La Programació General Anual

Quins dies mundials commemora el centre educatiu? Els dies mundials  suposen una bona oportunitat per conèixer més sobre alguns dels problemes i reptes que afronta actualment la humanitat. També són un moment per unir-nos a les propostes de diferents grups i moviments pels drets, la pau o el medi ambient.

Als centres referents, la commemoració del Dia Mundial de la Infància (20 de novembre) té un significat especial, ja que involucra tota la comunitat educativa. Però n'hi ha més; el dia escolar de la pau i la no-violència (30 de gener), el dia mundial de l'aigua (22 de març) o el dia del medi ambient (5 de juny).

Reflectir aquests dies a la PGA és necessari per poder optar o renovar el reconeixement. Es tracta del segon requisit de la convocatòria.

Formació en drets d'infància

Només es pot defensar allò que es coneix. Per això és fonamental conèixer els drets de la infància; d'aquesta manera, la comunitat educativa en conjunt converteix els drets en l'eix fonamental del centre.

El curs "Viure (aprendre i ensenyar) els drets de l'infant a l'escola" està disponible dins el catàleg de formació reconeguda ofert pel Departament d'Educació a tots els membres del professorat dels centres públics i concertats. També hi ha una adaptació per al PAS. Per a centres privats, cal consultar a UNICEF Comitè Catalunya. AQuesta formació és el tercer requisit de la convocatòria.  

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible al centre

A través d'aquest indicador volem conèixer les activitats que duu a terme el centre educatiu en relació amb l'Agenda 2030, per exemple, l'hort escolar, les activitats mediambientals o de reciclatge. A més a més, impulsem que la comunitat educativa compti amb formació especialitzada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

L'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible és molt present als centres educatius referents en educació en drets d'infància. Tant els ODS com els Drets de la Infància estan molt relacionats, ja que l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible contribueix, en gran manera, a la realització dels drets de la infància, de la mateixa manera que treballar en el respecte dels drets afavorirà l'avenç a l'Agenda 2030, tant en l'àmbit local com global.

D'aquesta manera, cada cop més centres educatius compten amb horts escolars, on no només es cultiven tomàquets o enciams sinó que suposa, sobretot, un espai de convivència. A través de l'hort escolar es treballa l'educació en drets d'infància, promovent el coneixement dels drets les nenes, els infants i els adolescents, la participació de l'alumnat en activitats del centre educatiu, millora el clima escolar i s'impulsen entorns protectors per a la infància.

A Cabezón de Pisuerga (Valladolid), el CEIP Melquíades Hidalgo ha fet dels Drets d'Infància i dels ODS l'eix vertebrador del centre a través del projecte "Deixa'm que t'expliqui: la fàbrica dels drets", que a més ha guanyat el IV premi iberoamericà d'educació en drets humans "Óscar Arnulfo Romero".

Inclusió dels drets de la infància al currículum educatiu

Més enllà del PEC o de la PGA, els drets de la infància han d'estar reflectits a les programacions d'aula.

D'aquesta manera, per exemple, al CEIP Portus Blendium de Suances (Cantàbria), la programació de tercer d'educació primària contempla, dins dels continguts de convivència i valors socials, "la igualtat de drets i la no discriminació, els drets de l'infant i la conservació del medi ambient", entre altres continguts.

Al CP El Vallín, la programació didàctica de segon cicle d'educació infantil inclou "conèixer, valorar i respectar els drets de la infància".

Diagnòstic de coneixement dels Drets de la Infància-DICODI

Tots els centres referents en educació en drets d'infància, així com aquells col·legis interessats a ser reconeguts, tenen a la seva disposició una eina pionera per conèixer el grau de coneixement dels drets de la infància per part del seu alumnat. A través d'un qüestionari situacional que responen els mateixos estudiants, aquest diagnòstic permet conèixer el grau de coneixement i interiorització dels drets.

A través de les diferents situacions podem abordar un ampli ventall de circumstàncies que donen resposta a diferents indicadors. D'una banda, les dimensions d'aprenentatge cognitiva, comportamental i actitudinal amb què es reconeixeran els seus coneixements, però també les pràctiques i les actituds de les nenes, nens i adolescents respecte als drets de la infància. D'altra banda, aborda el coneixement dels participants pel que fa a la tipologia de drets (provisió, protecció i participació).

En aquest vídeo us presentem l'eina del DICODI; podràs veure com dur-la a terme i alguns dels resultats. També teniu manual en PDF. 

El DICODI és un requisit indispensable per assolir el nivell 2 o superior del reconeixement com a "centre referent en educació en drets d'infància". 

Rol del professorat

El professorat de totes les etapes educatives juga un paper fonamental en l'educació, transmetent coneixement i valors a través de l'educació en drets d'infants. Per a Ester González, de l'IES Ciutat dels Àngels (Madrid), "l'alumnat sap molt més dels drets de la infància des que som centre referent", també el professorat i l'equip directiu: "tots som molt conscients dels drets".

També des de Madrid, Juan José Bueso, Cap d'Estudis del CEIP Cristóbal Colón, centre referent en drets d'infància, ens parlava sobre el rol del professorat en moments difícils, com el relacionat amb l'impacte educatiu de la guerra a Ucraïna: "el nostre objectiu és que el centre sigui un lloc càlid, segur i protector per a tots els alumnes", i cal que "tota la comunitat educativa faci un exercici d'empatia".

Primer cicle d'educació infantil 

Per als centres d'educació infantil, l'educació en drets d'infants requereix una sèrie d'adaptacions específiques. Per això, des d'UNICEF impulsem que els materials educatius del primer cicle d'educació infantil incloguin representacions dels drets de la infància perquè, de manera visual, els nens i nenes es vagin familiaritzant amb els seus drets.

Àmbit 2. Participació infantil adolescent

Mecanismes de participació infantil i adolescent al centre

La promoció de la participació infantil i adolescent als centres educatius és fonamental per al desenvolupament i protecció de la infància. En oferir espais on puguin expressar-se, d'acord amb la seva edat i grau de desenvolupament, es potencia una societat més democràtica des del respecte als punts de vista i opinions d'altres persones. A través de la participació es construeix escola, es cohesiona la comunitat escolar i millora l'autoestima del mateix alumnat. Per això, des d'UNICEF impulsem l'existència de mecanismes de participació, des de la bústia de suggeriments, tallers de teatre o ràdios escolars, entre altres exemples.

Amb el propòsit de visualitzar el grau de participació de la infància podem fer servir una escala, com va fer Roger Hart per poder diferenciar les diferents formes de participar. Es tracta d'una escala de vuit graons on els tres esglaons inferiors corresponen a projectes on no hi ha una participació activa. Per la seva banda, els cinc esglaons restants representen nivells creixents de participació real, cadascun d'ells pot ser apropiat en un moment diferent, en funció de l'edat, del desenvolupament de cada persona i dels hàbits de participació.

En aquest document (pàgines 18 i 19) tens la representació de l'escala de Hart, així com la definició de cada esglaó. Ens agradaria que fessis una reflexió sobre els mecanismes de participació existents al centre i, de manera general, ubicar-los en un esglaó de l'escala.

Es tracta del quart requisit de la convocatòria. 

Implicació de l'alumnat

L'escola és l'espai per excel·lència per oferir igualtat d'oportunitats i garantir que totes les nenes i els nens, sense importar d'on vinguin o on vagin, coneguin, visquin i gaudeixin en un context democràtic que doni lloc a l'aprenentatge de drets i responsabilitats individuals i col·lectives, a entendre's com a ciutadans crítics i pensants, a gaudir d'igualtat sense cap mena de discriminació i, també, a desenvolupar i potenciar totes les seves capacitats.

Una escola que potenciï mecanismes d'escolta i de participació infantil es converteix, sobretot, en un espai on es respecten els drets de la infància. En aquest sentit, la participació cerca conèixer i viure els drets de manera activa, defensant-los i promocionant-los en tots els àmbits de la vida. La celebració del Dia Mundial de la Infància és una data especial al calendari escolar, permetent reflexionar sobre els drets. Les nenes, els nens i els adolescents del centre tenen un paper actiu en la commemoració d'aquesta data, impulsant campanyes, activitats i accions que facin valdre els seus drets.

Per això és important que al centre educatiu hi hagi mecanismes que fomentin la participació infantil i adolescent, en crear i assegurar espais on les nenes, nens i adolescents del centre puguin exercir el seu dret a la participació. 

Activitats d'educació ambiental

Cada cop són més els centres que duen a terme activitats d'educació ambiental durant el curs escolar a les diferents etapes educatives, adaptades a l'edat i el grau de desenvolupament de l'alumnat. Conèixer l'entorn, la naturalesa i el medi ambient augmenta el compromís de les persones per la sostenibilitat ambiental.

A través de l'educació ambiental es fomenten hàbits de vida saludables i sostenibles, per això cal que les nenes, nens i adolescents del centre educatiu tinguin espais on puguin proposar i portar a la pràctica idees i propostes concretes que millorin l'entorn i la sostenibilitat ambiental per fer front a la crisi climàtica. A través de la participació i l'educació ambiental es poden incentivar accions que generin estils de vida més sostenibles. Per exemple, l'alumnat del Col·legi ISCAT, de La Garriga, centre referent en educació en drets d'infància, fa excursions al bosc per explorar i comprendre l'entorn natural, fomentant així mateix entorns protectors per a la infància des de les relacions personals. Des de Múrcia, el CEIP La Arboleda, també centre referent compta amb el seu hort escolar on l'alumnat planta enciam, api o coliflor, però, sobretot, sembra un món més sostenible.

Des d'Andalusia, a l'Escola Infantil Luis Siret de Cuevas de Almanzora, el seu alumnat aprèn sobre el reciclatge, identificant els diferents objectes amb el seu contenidor de reciclatge. A més, aquest centre compta amb el seu propi hort ecològic on l'alumnat està en contacte amb la terra, les llavors i l'aigua. 

Activitats impulsades per l'alumnat per a la promoció dels drets

Els drets de la infància es viuen de manera quotidiana mitjançant accions concretes, però sempre cal promocionar-los i protegir-los. D'aquesta manera, les nenes, nens i adolescents tenen un paper fonamental com a defensors dels drets, dels seus drets. Per això és important conèixer-los i, així, exigir-ne el compliment tant a escala local com global. Per exemple, l'alumnat de 5è de primària del CEIP Nuestra Señora de la Esperenza (Calasparra, Múrcia), centre referent en drets d'infància, ha elaborat un manifest on s'estableix que "el respecte als drets de la infància és necessari perquè tots (inclosos els adults" visquem millor". Des d'Astúries, a l'Escola d'Educació Infantil El Texu, tant l'alumnat com el professorat d'aquest centre referent va acudir al centre en pijama "per reivindicar el dret a tot nen i nena a créixer a una família".

Per la seva banda, des d'Euskadi, el Col·legi Maristak Durango, també referent en educació en drets d'infància, ha aprofitat el Dia Mundial de la Infància per promocionar els drets de la infància a través de la "setmana dels drets de la infància" al centre. D'aquesta manera, "l'alumnat ha escrit i enganxat a l'entrada del pati el compromís del dret dels nens a viure en pau i han escrit i llegit un manifest a favor".

Existència d'estructures de participació infantil i adolescent

La participació també busca promoure el dret a gaudir del joc i de les activitats recreatives pròpies d'acord amb l'edat i el grau de desenvolupament, així com a participar en la vida cultural, les arts i el medi ambient. D'aquesta manera, els alumnes i les alumnes que estudien en centres referents en educació en drets d'infants s'involucren en diferents activitats del seu entorn.

Per exemple, al CEIP Cristóbal Colón, de Madrid, els estudiants de tercer, quart, cinquè i sisè d'educació primària participen en les Escoles Municipals de Promoció Esportiva, des d'on es fomenta una pràctica esportiva estable i continuada.

A Segòvia, el festival de titelles i arts escèniques Titirimundi també se celebra als centres educatius. D'aquesta manera, els diferents grups de teatre del CEIP Fra Juan de la Cruz participen dins de Titiricole.

Al CEIP Barranco Cafetero, de Villarrobledo (Albacete), els seus estudiants disposen d'un espai anomenat Chat Corner, des d'on es poden organitzar-se i proposar diferents activitats per realitzar al centre educatiu. Per part seva, el CEIP Donoso Cortes de Badajoz, l'alumnat dels cursos superiors s'organitzen per ser alumnat acompanyant quan es fa, per exemple, una sortida del centre. Així mateix, en aquest centre hi ha un grup d'alumnes que s'organitzen per facilitar la convivència al pati i evitar conflictes.

Consell de participació

L'alumnat és una part imprescindible de la vida del centre educatiu, des d'infantil fins a secundària. Per això, és especialment important que les escoles tinguin espais i mecanismes que fomentin la participació de l'alumnat en les decisions i la vida del col·legi. Per exemple, com en el cas del CEIP Bernardo Gurdiel de Grau (Astúries), a través del programa aules democràtiques, proporcionant mecanismes i instruments formals de participació.

A través de la creació d'un consell de participació infantil i/o adolescent al centre es poden impulsar mecanismes reals de participació i representació infantil, creant espais d'intercanvi i de debat que redunden en la millora del centre a través dels drets de la infància.

Àmbit 3. Entorn protector

Anàlisi de riscos

'educació en drets promou el coneixement de la infància i de tota la comunitat educativa dels riscos presents al seu entorn, fomentant el desenvolupament de mesures de protecció davant de qualsevol risc o amenaça.

En aquest sentit, és vital que el centre compti amb una anàlisi de riscos elaborat per la persona responsable de protecció i benestar del centre. Aquesta anàlisi de riscos permet considerar els diferents nivells de perill, establint una xarxa amb diferents nivells d'especialització i dedicació. A l'hora de dur a terme aquesta anàlisi s'han de tenir en compte diferents situacions i contextos, algunes de les quals es desenvolupen en el document per a la protecció de la infància en l'àmbit escolar. Els centres que volen optar al reconeixement com a centre referent en educació en drets d'infància tenen a la seva disposició un assessor d'UNICEF, que els podrà ajudar a elaborar aquesta anàlisi de risc que, a més, és el cinquè requisit de la convocatòria.

Formació sobre protecció

Sens dubte, el coordinador/a de benestar i protecció a la infància als centres educatius tindrà un rol fonamental per construir entorns protectors per a cada nena, nen i adolescent, facilitant l'aprenentatge i el benestar físic i psicològic de l'alumnat, intervenint a més davant de qualsevol situació de risc o amenaça. Una de les principals tasques se centra a evitar els factors de risc, educar en el bon tracte i crear hàbits d'interrelació interpersonal saludables (prevenció primària), així com identificar i gestionar els estats precoços dels conflictes i impedir-ne la progressió violenta (prevenció secundària) i, quan el conflicte escala, evitar l'agreujament de les seqüeles que pateixen les víctimes (prevenció terciària)

Per aconseguir entorns protectors és vital que tota la comunitat educativa hagi rebut formació i informació sobre protecció a la infància. La prevenció primària, és a dir, evitar o reduir els riscos, és clau per obtenir entorns protectors, d'aquesta manera, el coordinador o coordinadora de benestar i protecció del centre, juntament amb la direcció i altres figures del col·legi, ha de proporcionar informació i formació a través de jornades, xerrades o sessions informatives adaptades a cada grup i en funció de l'anàlisi de risc que ha elaborat.

Protecció davant l'assetjament escolar

L'educació en drets d'infants impulsa l'adopció de mesures normatives, organitzatives i educatives per garantir la protecció de la infància davant del maltractament, l'assetjament i l'abús i les agressions sexuals, entre altres factors. Per això, cal que tota la comunitat educativa conegui els protocols i mecanismes de protecció.

Un de cada tres adolescents podria estar sent víctima d'assetjament escolar, segons un recent estudi d'UNICEF Espanya. És urgent protegir les víctimes i posar mesures perquè aquestes situacions no arribin a succeir-se. En aquest sentit, centres educatius com el CEIP Luis Calandre, de Cartagena (Múrcia) realitza un projecte al centre col·locant frases de rebuig a l'assetjament escolar realitzades per l'alumnat del mateix centre. Aquestes frases estan ubicades a les parets dels banys, passadissos, aules i entrades.

Comptar amb un protocol davant de l'assetjament escolar és el sisè requisit de la convocatòria.

Protecció davant de l'abús i les agressions sexuals

L'educació en drets d'infants impulsa l'adopció de mesures normatives, organitzatives i educatives per garantir la protecció de la infància davant del maltractament, l'assetjament i l'abús i les agressions sexuals, entre altres factors. Per això, cal que tota la comunitat educativa conegui els protocols i mecanismes de protecció.

Saber quin protocol activar, les persones responsables de fer-ho i, sobretot, les activitats que es poden fer durant el curs per fomentar un ambient protector i reduir els riscos és un requisit per convertir-se en centre referent en educació en drets d'infància.

Tenir un protocol davant de l'abús i les agressions sexuals, donant-lo a més a conèixer a través d'activitats de prevenció és el setè requisit de la convocatòria.

Activitats afectivosexuals

L'educació afectivosexual és clau perquè l'alumnat sigui conscient tant dels riscos com del desenvolupament de capacitats d'autoprotecció davant de l'abús i les agressions sexuals. Al Centre d'Educació Infantil Travessures de Màlaga se li atorga molta importància a la realització d'activitats en aquest sentit, treballant diàriament l'educació emocional i l'autoestima.

Prevenció de les manifestacions d'odi i discriminació

Un dels pilars de l'educació en drets d'infància i ciutadania global és garantir la protecció davant de qualsevol mena de discriminació per motius d'ètnia, cultura, religió, origen, idioma, sexe o de qualsevol altra índole. Al Col·legi Apostòlic Sant Josep d'Iruña d'Oca l'alumnat de 2n de l'E.S.O duu a terme el projecte multidisciplinari anomenat "Camí al Benestar", des del qual es reforcen les emocions i es treballen temes com la xenofòbia, el racisme, sexisme o homofòbia, entre altres aspectes. Al final de la tercera avaluació, l'alumnat ha de compondre una cançó que faci referència a la prevenció de qualsevol manifestació d'odi o de discriminació.

Cada cop són més els centres d'educació primària que sol·liciten la visita de la Unitat de Participació Ciutadania de la Policia Nacional per executar l'activitat de "El Club dels Secrets", una iniciativa d'UNICEF i la Policia Nacional per impulsar els entorns protectors de la infància a l'àmbit educatiu.

Polítiques de control d'accés

Els plans d'emergència són claus per gestionar les situacions no freqüents que poden succeir o impactar al centre educatiu, com va passar amb l'emergència educativa derivada de la COVID-19 o l'erupció del volcà de La Palma. Per exemple, el CEIP Barranco Cafetero, de Villarobledo (Albacete) va dur a terme un pla de contingència davant de la COVID per al curs 2020-2021. Per part seva, l'Escola Infantil el Bosque Encantado, de Madrid, compta amb un document de mesures d'emergència i evacuació del centre, així com amb un protocol d'incorporació de l'alumnat.

Des de les Balears, l'Escola Infantil Es Fameliar té un protocol que estableix les polítiques de control d'accés al centre educatiu. De la mateixa manera, el Col·legi Marista Champagnat, de Salamanca, disposa de un protocol d'accés al centre on s'estableixen els horaris per a l'accés, així com les portes d'entrada i de sortida.

Formació específica del professorat en protecció

Conèixer els riscos per a la protecció i el benestar de la infància és, com hem vist, clau als centres referents en educació en drets d'infància. Per això, impulsem que els professionals del centre comptin amb formació en protecció i benestar.

Hàbits d'alimentació saludables

Amb el propòsit de construir entorns protectors per a la infància, els centres educatius executen diferents activitats educatives de prevenció al llarg de tot el curs escolar, adaptant-les a cada grup i etapa educativa. Per exemple, a l'Escola Infantil la Pedrera de Tierz, dins del seu projecte curricular, fa referència explícita a l'alimentació a causa de la seva importància en el desenvolupament psicofísic de la infància. Des d'aquesta escola aragonesa es fomenta l'adquisició d'hàbits saludables treballant en diferents vies, com ara la formació a les famílies sobre alimentació, la importància de tastar i manipular aliments des de molt petit o l'elaboració diària de menús nutritius i equilibrats a l'escola.

Prevenció del tabaquisme, consum d'alcohol i drogodependències

Prevenir addiccions suposa dissenyar intervencions específiques per a l'acció tutorial, desenvolupant així activitats que permetin a la comunitat escolar l'expressió de les activitats favorables a la cura de la salut i el rebuig al consum de substàncies nocives. En aquest sentit, molts centres educatius reben xerrades i formació sobre aquesta qüestió. Al Centre Cultural Vallisoletano, per exemple, els seus estudiants reben formació a l'assignatura de Biologia i Geologia de 3r de l'E.S.O. recollida a la programació didàctica de la matèria.

Educació vial

Impulsar activitats d'educació viària és clau per prevenir accidents i estar alerta als diferents desplaçaments pel municipi. En aquest sentit, els centres educatius fan múltiples i diferents activitats per reforçar l'educació viària del seu alumnat. Per exemple, l'alumnat del CEIP Las Gaunas de 5è i 6è de primària participa al programa del Parc Infantil de Trànsit de l'Ajuntament de Logronyo. Per la seva banda, l'alumnat de primària del Col·legi Berrio Otxoa rep classes d'educació viària gaudint de la Ria de Bilbao.

Des de Mairena d'Aljarafe (Sevilla), l'alumnat del CEIP Malala realitza una campanya de seguretat viària, instal·lant a més cartelleria sobre seguretat viària al centre i els seus voltants.

Drets digitals de la infància

L'ús segur d'Internet comporta una responsabilitat que es va adquirint a través del coneixement, el desenvolupament d'habilitats i de la construcció d'una postura ètica que permeti a nenes, nens i adolescents relacionar-se en l'espai digital com en qualsevol altre àmbit de les seves vides. L'informe Impacte de la tecnologia en l'adolescència: relacions, riescos i oportunitats ens ofereix l'anàlisi més gran de situació sobre l'ús de la tecnologia per part dels adolescents.

La LOMLOE estableix la necessitat de comptar amb un pla digital als centres educatius: "les administracions educatives hauran d'establir les condicions que facin possible l'eliminació a l'àmbit escolar de les situacions de risc derivades de la inadequada utilització de les TIC, amb especial atenció a les situacions de violència a la xarxa. Es fomentarà la confiança i la seguretat en l'ús de les tecnologies, prestant especial atenció a la desaparició d'estereotips de gènere que dificulten l'adquisició de competències digitals en condicions d'igualtat".

Tant el Ministeri d'Educació i Formació Professional, com les diferents conselleries d'Educació com Canàries o Castella La Mancha han elaborat guies i orientacions per elaborar el pla digital del centre. Els drets de la infància han d'estar inclosos de manera expressa al pla digital del centre.

Al CEIP Cristóbal Colón de Villaverde (Madrid) són conscients dels riscos i oportunitats de la tecnologia i, per això, duen a terme diferents activitats relacionades amb els drets digitals de la infància, com l'activitat "Controla la teva xarxa- Prevenció de l'ús del mòbil", un projecte educatiu que busca conscienciar l'alumnat perquè adquireixin hàbits adequats i saludables en l'ús controlat i segur de les TIC. A més a més, des del centre es proporciona informació i recursos a les famílies i al professorat per prevenir els riscos de la tecnologia. Al costat, des del centre s'impulsa l'Escola TIC de mares i pares, des de la qual s'organitzen diverses activitats.

Àmbit 4. Clima escolar

Autoavaluació institucional en drets d'infància

Per UNICEF, el clima escolar és l'ambient de l'escola determinat per les relacions interpersonals entre els membres de la comunitat educativa, en guardar relació amb els processos d'innovació i canvi estructural a les escoles.

Amb l'objectiu de millorar el clima escolar, UNICEF proposa als centres educatius fer una autoavaluació institucional sobre els drets d'infants per conèixer millor la situació de l'escola en relació amb els drets. Aquesta autoavaluació aborda les activitats, polítiques i pràctiques que es desenvolupen a l'escola, identificant els punts forts de la institució i, així, desenvolupar un procés de millora i transformació.

Tots els membres de la comunitat educativa (equip directiu, personal docent, famílies, alumnat i personal d'administració i serveis) poden participar en aquesta autoavaluació. Teniu a la vostra disposició el següent vídeo i un manual en PDF per poder gestionar els grups i realitzar l'autoavaluació institucional.

El primer grup està compost per l'equip directiu, coordinadores i coordinadors de cicle i etapes, responsables de departaments i equip d'orientació, entre d'altres.

El segon grup el conformen els professors i professores del centre. En l'àmbit general de tots els grups, us recomanem que cada grup no excedeixi les 10 o 15 persones. Si succeís, pots crear subgrups dins d'un mateix grup, per exemple, per realitzar aquesta autoavaluació a l'equip de docents de primària i a l'equip de docents de secundària.

El tercer grup està integrat per les famílies del centre que vulguin participar en aquesta proposta.

El quart grup està integrat per les i els estudiants que vulguin participar en el procés. Pot ser una selecció de l'alumnat o deixar oberta la participació per a aquelles persones que vulguin aportar. Novament, es poden generar tants subgrups com calguin.

El cinquè grup està compost per altres persones del centre educatiu que pugui voler participar, com el personal d'administració i serveis (PAS), el responsable municipal, personal tècnic del menjador i d'activitats extraescolars, per esmentar-ne alguns.

L'autoavaluació és el vuitè requisit de la convocatòria.

Pla d'acció

Un cop acabada l'autoavaluació, la posada en comú i l'elaboració d'un document final de millores del centre educatiu, és el moment de construir un pla d'acció que reculli les propostes fetes pels diferents col·lectius de la comunitat educativa i que serveixi de base per implementar les accions, activitats, polítiques i pràctiques que impulsin l'educació en drets d'infants per als cursos escolars vinents. Al vídeo anterior i al manual en PDF pots aprofundir en aquest novè requisit de la convocatòria.

Comunicació amb les famílies 

Una cultura escolar democràtica té com a nucli principal la participació activa de tota la comunitat escolar. Per això, i per millorar els processos i els resultats educatius, és primordial tenir una relació col·laborativa entre la família i l'escola. En aquest sentit, els centres referents en educació en drets d'infància promouen accions per aconseguir la implicació de les famílies al centre, buscant la seva col·laboració en diferents nivells. Per obtenir-ho, és vital que les famílies estiguin informades del que passa al centre i es puguin involucrar.

Al Col·legi Nuestra Señora de la Consolación - Agustinas, de Valladolid el compromís amb els drets de la infància forma part del dia a dia del centre. Amb motiu de la guerra a Ucraïna, tota la comunitat educativa del centre es va bolcar amb la infància d'Ucraïna, fent una marxa per mobilitzar fons per a aquesta emergència. La seva directora, Encarna González-Campos assegura que des del seu centre "condemnem tota mena de violència. No hi ha cap justificació per a això. Mai la violència portarà alguna cosa bona".

Promoció del benestar físic, mental, social, emocional i digital

Els centres educatius tenen un important rol per exercir en la protecció i el desenvolupament de la salut mental de l'alumnat, sent una tasca complementària a la feina que exerceixen altres institucions i agents. En aquest sentit, des d'UNICEF elaborem un document amb algunes idees per treballar la salut mental a les aules a través dels drets d'infants.

El Col·legi San Gregorio, d'Aguilar de Campoó (Palència) compta amb un programa de ràdio anomenat "La veu del col·le", des d'on aborden diferents temàtiques que afecten i interessen tant l'alumnat com la comunitat educativa, permetent "conèixer la realitat del centre escolar amb molta més profunditat" diu la seva presentadora i professora del centre, Sandra Ibáñez.

Activitats solidàries

Durant el curs escolar, molts centres educatius organitzen activitats solidàries que realcen el compromís de la comunitat escolar amb els drets de la infància a escala local i global. Recollida d'aliments o de roba per ajudar col·lectius locals, activitats solidàries com xocolatades o, en alguns centres, accions que combinen l'esport i la solidaritat amb el propòsit de mobilitzar fons per a la infància més vulnerable.

Estudis i activitats impulsades per UNICEF

Els centres educatius que impulsen l'educació en drets d'infància i ciutadania global tenen una relació constant amb UNICEF, en participar en diferents activitats, estudis i jornades que organitza o en què col·labora la nostra organització, com l'estudi sobre l'Impacte de la tecnologia a l'adolescència: relacions, riscos i oportunitats. Durant el curs escolar, onze docents d'educació infantil, primària i secundària van participar a més a més en un grup d'experts i expertes amb el propòsit d'impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible als centres educatius.

Els centres poden participar en una o diverses d'aquestes propostes, com la celebració dels dies mundials o la participació de docents del centre en iniciatives per lluitar contra la desinformació mediàtica o per impulsar la innovació, entre d'altres.

Promoció del programa de "Centres referents"

Volem que els centres referents en educació en drets d'infància ens ajudin a difondre el programa des de la seva experiència en el mateix. Per això, quan fem esdeveniments o accions, convidem els centres a compartir la seva experiència en el programa. Així, per exemple, sabem a les Balears "alguns superherois porten bolquers".

Altres accions del centre

De vegades, els indicadors anteriors no permeten als centres educatius comptar tota la feina que fan a favor dels drets de la infància. Per això, en aquest indicador et convidem a compartir-nos aquelles accions, activitats o programes que realitzes al centre i que no ens has explicat a la resta d'indicadors.