Claus del dia a dia per a la protecció de la infància en els centres educatius
L'aprovació al Congrés de la LOPIVI per a la protecció de la infància davant la violència, obre algunes reflexions molt importants per als centres educatius. Quin paper tenen en la prevenció de la violència? Et presentem algunes claus d'acció.
1. Responsabilitat
Els educadors sempre han tingut un paper protector. Les responsabilitats derivades de la protecció de la infància són inseparables de la funció docent fins i tot abans d'aquesta llei i ara queden reforçades amb la figura del coordinador de protecció del centre. Assumir que la prevenció de la violència i la protecció de l'alumnat formen part de la nostra rutina diària ens ajuda a integrar metodologies, eines i activitats de protecció en el nostre enfocament educatiu.
2. Clima escolar
La prevenció de la violència no és possible si no creem un ambient de relació interpersonal segur en el nostre centre educatiu. És important fer de centre un entorn protector i tenir cura del clima escolar.
3. Visió global
L'escola és molt més que un edifici: forma part de la comunitat de referència de cada alumne, amb la seva família, les seves amistats, el seu veïnat i altres grups de persones i institucions del seu entorn. No podem limitar-nos al que passa dins dels límits físics de l'escola o l'institut. La nostra tasca educativa va més enllà i hem de considerar allò que li passa al nostre alumnat en conjunt.
4. Col·laboració
Que el centre educatiu hagi establert línies de col·laboració amb altres institucions responsables de la infància en el nostre entorn ens ajudarà a afrontar millor els problemes que puguin sorgir i a agilitzar les derivacions que siguin necessàries. Alguns dels nostres aliats són els serveis socials del municipi, la policia local, els serveis de salut i altres organismes competents.
Quan un problema sorgeix, hem d'estar preparats per identificar les situacions de risc familiar o social i activar les línies de col·laboració que ja tenim amb la resta d'institucions implicades. A més a més, cal identificar els més vulnerables i dedicar un esforç especial per garantir la seva protecció.
5. Interès superior
L'interès superior de cada nen, nena o adolescent ha de ser sempre la guia de qualsevol de les nostres intervencions. Això vol dir que, en cas d'haver-hi diversos interessos en joc, s'ha d'optar per l'opció que més afavoreixi a el nen o nena, per la interpretació de la norma que li sigui més favorable i pel procediment que menys mal li causi.
6. Proactivitat
És fonamental que el centre compti amb normes i protocols de prevenció i protecció coneguts per tota la comunitat educativa (tant pel que fa al seu contingut com en la seva forma d'aplicació). Però, encara que necessàries, si només ens quedem en l'elaboració de normatives serà difícil avançar. La proactivitat és clau: emprendre accions preventives amb un component pràctic i adaptades a cada context ens ajuden a integrar la protecció de forma eficaç.
7. Coneixement
Cada nen, nena o adolescent té dret a conèixer els riscos del seu entorn i a desenvolupar les competències que l'ajudin a protegir-se a sí mateix i als altres. Un enfocament didàctic del seu dret a la protecció és fonamental
El currículum, a més de continguts teòrics sobre la violència, l'assetjament, el maltractament o el dret a la protecció necessita incloure:
- El desenvolupament d'actituds de pau, no-violència, de defensa de la dignitat i de la promoció dels propis drets i els d'altres persones.
- L'adquisició gradual de competències que capacitin l'alumnat per a relacionar-se de manera respectuosa, no violenta i orientada a generar espais de diàleg i pau, com l'empatia, les habilitats d'escolta, la capacitat de negociació o la facilitat per viure i treballar en entorns inclusius i multiculturals.
8. Participació
L'assoliment d'un entorn veritablement protector només serà possible amb la participació de tota la comunitat educativa i, molt especialment, dels propis estudiants. Habitualment visualitzem la protecció com un paraigua, però en la pràctica funciona com una xarxa: molta gent que assumeix la seva part de responsabilitat per evitar que els nens, nenes i adolescents de la comunitat pateixin cap mal.
És important que les nenes, nens i adolescents formin part d'aquesta xarxa perquè enforteix les seves competències de prevenció i protecció, fomenta el seu sentit de la responsabilitat i, a més a més, perquè sovint són testimonis de la violència en els seus primers moments i la seva intervenció pot ser clau per evitar l'escalada. Per assegurar la protecció en els centres educatius és clau escoltar a la infància.
La Llei Orgànica de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI)
L'aprovació en el Congrés dels Diputats d'aquesta Llei obre noves oportunitats perquè els centres educatius contribueixin activament a la fi de la violència contra la infància: "les administracions educatives regularan els protocols d'actuació contra l'assetjament escolar, el ciberassetjament, l'assetjament sexual , la violència de gènere, la violència domèstica, el suïcidi i l'autolesió, així com qualsevol altra manifestació de violència compresa en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei".
La llei reconeix als centres educatius com a part del sistema de protecció de la infància i inclou l'obligatorietat de designar una persona que exerceixi les funcions de Coordinador de Benestar i Protecció de l'alumnat en cada centre educatiu. A més a més, dóna especial importància a les tasques de prevenció de la violència.