Crisi de Líbia: la història de les famílies que fugen a la frontera de Tunísia

Per assegurar la protecció de les famílies que creuen la frontera, UNICEF està treballant en coordinació amb les autoritats locals i altres aliats per proporcionar assistència i  suport psicològic als desplaçats, des que arriben a la frontera fins que deixen el país.

Zennat, 10 anys, va arribar a Ras Jedir el 5 de març amb els avis, pares i germans petits.  Van deixar la ciutat líbia de Ben Oulid després de tancar la companyia en la qual el seu pare havia treballat durant 12 anys, i la situació de seguretat s’anés deteriorant.

Molts col·legis a Líbia romanentancats amb la crisi. Zennat i el seu germà petit esperen que, quan arribin a Bangladesh, puguin tornar aviat a l’escola.

Més complicada és la situació d’Abu Mohammed, deSomàlia. Havia anat a viure a Líbia l’any 2009, però amb l’esclat de la violència, va fugir a la frontera, amb la seva dona i el seu nadó de sis mesos. Ara no sap on anar. "Tinc 24 anys, i mai he vist un govern al meu país.  No puc tornar a Somàlia".

Encara que l’afluència diària ha baixat – d’una mitjana de 10.000 a 2.000 – és difícil saber el que passa a l’altra banda de la frontera.  L’accés a Líbia no està permès, i  UNICEF està preocupat per l’impacte que la crisi actualestà tenint sobre les  dones i els infants.

La solidaritat dels joves tunisians

Els milers de persones que han creuat la frontera a Tunísia necessiten suport.  Molts d’ells van arribar després de sis dies sense aigua, menjar, electricitat o gas a casa, i estan preocupats sobre el que pugui passar.

[]

Es calcula que, des del 20 de febrer, més de 100.000 persones han creuat la frontera  Ras Jedir cap a Tunísia, per tornar als seus països d’origen.  Quan arriben a la frontera, la Mitja Lluna Roja, amb molts altres voluntaris, els reben i donen aliments,aigua i flassades.

Posteriorment, els trasllades en autobús a un campament ubicat a set quilòmetres de la frontera, on  fins que finalment els envien a casa.  S’estima que unes 15.000 persones són al campament, en la seva majoriahomes.

“No podem quedar-nos asseguts mirant el que passa”

Ibtihel, 16, i Oussama, 18, són dos dels estudiants tunisians que han estat ajudant amb la distribució d’aliments.  A més, junt amb els seus companys de classe, han llançat una campanya demobilització de fons per poder seguir comprant aliments.

"Quan la gent va descobrir per a qui estàvem comprant menjar, ens van començar a donar productes de franc", va dir Oussama.

Els tunisians han mostrat, des de l’inici de la crisi a la frontera amb Líbia, una solidaritat impressionant.  Voluntaris, joves, persones grans, tot el món ha jugat un  paper fonamental per oferir suport a la població afectada.

"No podem quedar-nos asseguts i mirar mentre altres al voltant estan patint", va afirmar Ibtihel. "És la nostra obligació ajudar-los”.