Lluita contra la mutilació genital femenina
D'acord amb un informe d'UNICEF, en la majoria dels països on es practica la mutilació o ablació genital femenina hi ha una marcada oposició a ella. No obstant això, més de 125 milions de nenes i dones vives avui dia han estat sotmeses a aquesta pràctica i 30 milions de nenes corren el risc de ser-ho.
L'informe "Mutilación/ablación
genital femenina: Resumen estadístico y exploración de la dinámica
del cambio" (Mutilació/ablació genital femenina: Resum
estadístic i exploració de la dinàmica del canvi) és, a dia d'avui,
la més àmplia recopilació de dades i anàlisi sobre aquesta
qüestió.
Enquestes realitzades als 29 països d'Àfrica i Orient Mitjà on
persisteix la mutilació demostren que les nenes d'avui
tenen menys probabilitats de patir aquesta pràctica que fa 30
anys, i que el suport a la mutilació està disminuint fins
i tot en països on la seva incidència és gairebé universal, com sónEgipte i elSudan.
Però encara que el nivell de suport s'ha reduït, milions de
nenes segueixen altament exposades a aquest risc. L'informe
posa l'accent en la diferència entre l'opinió personal sobre la
mutilació genital i l'arrelat sentit d'obligació social que
afavoreix la seva continuació, agreujada per la manca
d'una comunicació oberta sobre un tema tan sensible i privat com
aquest.
"La mutilació genital femenina constitueix una
violació dels drets de les nenes a la salut, el benestar i
l'autodeterminació", va dir la Geeta Rao Gupta, Directora
Executiva Adjunta d'UNICEF. "Aquest informe mostra de manera clara
que les lleis per si mateixes no basten". El desafiament
ara consisteix a aconseguir que nenes, dones, nens i homes opinin
sense por i facin saber que desitgen que s'eradiqui aquesta
perjudicial pràctica".
NO només dones i nenes hi estan en contra
Segons les enquestes, no solament les nenes i les dones estan
en contra d'aquesta pràctica: un nombre significatiu
d'homes i nens també s'oposen a ella. En tres països (el
Txad, Guinea i Sierra Leone) fins i tot més homes que dones
desitgen que es posi fi a la mutilació genital femenina.
Pel que fa a les tendències, l'informe assenyala que a Kenya i
la República Unida de Tanzània, les nenes entre els 15 i 19
anys tenen tres vegades menys probabilitats patir aquesta
experiència que les seves mares. A Benín, l'Iraq, Libèria,
Nigèria i la República Centreafricana, la prevalença ha baixat
gairebé a la meitat entre les nenes adolescents.
Si bé determinats grups i països han abandonat gairebé
totalment la mutilació genital femenina, encara segueix sent comuna
en molts altres, malgrat els perills que suposa per a les nenes.En països com Djibouti, Egipte, Guinea i Somàlia, la
mutilació segueix sent gairebé universal: més de 9 de cada
10 nenes i dones entre els 15 i 49 anys l'han patit. Tampoc s'ha
registrat una disminució perceptible en països com el Txad, Gàmbia,
Mali, Senegal, el Sudan o el Iemen.
fAN FALTA MEsures QUE COMPLEMENTiN LA LEGISLACIÓ
L'informe acull amb satisfacció les lleis contra la mutilació
genital femenina que han adoptat la majoria dels països on es
practica, però insta a prendre mesures que complementin aquesta
legislació, com sotmetre la pràctica de la mutilació a un major
escrutini públic, posant en dubte de judici la percepció errònia
que "tots els altres" l'aproven.
L'informe destaca també el paper fonamental de les
mares en aquest canvi social, reflectint que les filles de
mares amb nivells educatius més alts corren un risc menor de ser
víctimes de l'ablació. Així mateix, destaca el fet que
l'escolarització contribueix a que les nenes estableixin vincles
amb altres persones que s'oposen a la mutilació genital.
En l'informe s'exposen diversos aspectes crucials per eliminar
la mutilació genital femenina, com són treballar amb les tradicions
culturals locals, i no contra elles, intentant modificar les
actituds individuals relacionades amb la mutilació genital.
Assenyala a més que les famílies que abandonin aquesta
pràctica han de saber que no estan soles, per generar així
una reacció en cadena a més famílies.
Incrementar l'exposició dels grups que segueixen practicant
l'ablació davant dels grups que ja l'han abandonat, promoure
l'eliminació total de la mutilació (sense defensar modalitats menys
dràstiques com la circumcisió "simbòlica"), així com seguir
recopilant dades útils per orientar les polítiques i els programes,
són alguns dels esforços essencials necessaris per eradicar la
mutilació genital femenina.