Síria: històries d'esperança i resiliència enmig de la crisi
Mark Choonoo, Especialista en Emergències d'UNICEF. Mark ha estat recentment a Homs, en el marc d'una missió d'un mes de durada. En aquest post descriu el que va veure allà i l'impacte del conflicte en els infants i les famílies.
Acabo de tornar d'Homs, on vaig romandre durant un mes com a part d'una missió per avaluar la situació humanitària a la província. També hem estat revisant els programes humanitaris, així com reforçant i desenvolupant la nostra relació amb els aliats locals per estendre la nostra tasca.
Gairebé una de cada tres persones a Homs és un desplaçat, ens expliquen els nostres aliats sobre el terreny, i dos terços de la població desplaçada són nens. Les explosions, el so de l'impacte dels coets i el soroll dels trets segueixen formant part de la vida diària aquí.
A menys d'un quilòmetre de l'hotel on m'allotjava, els enfrontaments es desenvolupaven amb furor. Després de 20 anys desenvolupant aquest tipus de treball en algunes zones molt perilloses del món, cada explosió encara em causa preocupació. Enmig d'això, estàvem com un equip humanitari que havia de mantenir-se centrat en com millorar la vida de les persones afectades per aquest conflicte.
Vaig caminar per molts llocs per veure com estan vivint els infants a Homs. Vaig anar a un convent que treballa amb nens, situat al final de la línia d'edificis que estaven completament en peu abans de l'onada de destrucció i on comença la runa. Em va sorprendre que els nens de la zona es dirigissin sense por a aquestes dependències per llegir els seus llibres, escoltar als mestres, fer els seus dibuixos i jugar als seus jocs. Els dibuixos a les parets parlaven de cares somrients, mans agitades, rialles i missatges sobre la necessitat de perdonar. Un contrast total amb la runa de l'exterior que representa les vides maltractades.
També vaig anar al que anomenen les "torres", que són blocs d'apartaments sense acabar convertits en albergs col · lectius per a les famílies desplaçades. Allà vaig conèixer una nena de 14 anys d'edat i el seu germà petit, qui, literalment, han obert pel seu compte una aula per a ells i els seus companys. Els dos germans, la educació dels quals es va veure interrompuda pel conflicte, han transformat el seu habitatge en un espai d'aprenentatge on els nens van a estudiar i comparteixen els llibres de text.
GARANTIR L'EDUCACIÓ
Aquí, he escuchado y visto mucho sufrimiento y desesperación, pero también me he encontrado con historias increíbles de personas que, en medio de todo esto, están haciendo todo lo posible para hacer frente a sus circunstancias y crear bolsas de esperanza en un mundo de caos.
El missatge comú que vaig rebre dels pares i tots els professionals de l'educació que vaig conèixer va ser la necessitat de garantir que els infants puguin completar el seu calendari escolar. Una part important de la infraestructura educativa d'Homs s'ha vist greument afectada pel conflicte, amb moltes escoles danyades pels combats o convertides en refugis per a les famílies desplaçades.
Naturalment, això comporta una pressió enorme sobre les aules que encara estan funcionant i els professors, que tenen davant seu el repte de fer l'impossible per ensenyar en classes que dupliquen i tripliquen la seva grandària habitual.
UNICEF està treballant amb els seus aliats per oferir programes de reforç per ajudar a més nens a continuar amb la seva educació. Prop de 6.500 infants s'han beneficiat d'aquest programa a Homs i estem treballant per arribar a més nens durant les pròximes setmanes. Molt aviat dotarem també les escoles formals d'Homs amb material escolar essencial per contribuir a augmentar l'accés i millorar la qualitat de l'educació.
Aquí, he escoltat i vist molt patiment i desesperació, però també m'he trobat amb històries increïbles de persones que, enmig de tot això, estan fent tot el possible per fer front a les seves circumstàncies i crear bosses d'esperança en un món de caos.
SUMINISTROS PARA EL DURO INVIERNO
El nostre aliat al poble de Talbiseh, a la Governació d'Homs, ens va explicar com les dones fan front a l'escassetat de roba enmig d'aquest dur hivern doblegant mantes donades. Estem proporcionant subministraments per a l'hivern i articles no alimentaris a les famílies afectades, incloent paquets de roba d'abric per als nens, però malauradament, a causa de la magnitud creixent de la crisi, no hi ha prou per a tots elsinfants que necessiten rebre el paquet complet.
El nostre soci a Talbiseh ens va explicar que desempaquetaran el contingut de les caixes de roba per a nens que reben d'UNICEF i el distribuiran entre les mares i nens segons les seves necessitats. "Així, per exemple, donarem sabates a un nen que les necessita i donarem el pijama a un altre nen que té sabates però no roba".
Durant les dues últimes setmanes, els subministraments d'ajuda d'UNICEF, que inclouen kits familiars d'higiene, mantes, edredons, kits de menjar i galetes amb alt contingut energètic per als nens han arribat a més de 67.200 persones a Homs.
suport PSICOSOCIAL
No em puc imaginar la por que experimenta un nen petit amb cada esclat que sacseja la ciutat. La majoria dels infants que vaig veure mostraven alguns signes d'angoixa. Per això és molt important que haguem creat els Espais Amics de la Infància i donat suport psicosocial a tants nens com hem pogut.
Ens reunim amb algunes organitzacions locals que treballen en projectes psicosocials per discutir com podem treballar junts. Són grups de joves enèrgics que mai van imaginar que algun dia haurien de fer aquest treball a la seva pròpia ciutat. Donada la meva experiència com a terapeuta, em van demanar que els orientés en el seu treball i vam decidir establir un grup de discussió de professionals que s'ocuparan d'establir l'escala i la magnitud de l'ajuda que els infants necessiten.
Amb els recursos apropiats i aliances fortes, podem fer molt més. M'adono cada vegada més de la por que s'ha infiltrat a les comunitats, a les cuines de la gent, en les vides dels nens. La nostra tasca en l'àrea de suport psicosocial serà molt important per garantir que els infants puguin recuperar la connexió amb la seva infància, i créixer fins a esdevenir pilars sans i forts en la seva societat.