Education under fire
L'estudi està centrat en l'impacte de la violència en els infants en edat escolar i en els sistemes educatius de nou països (Síria, Iraq, Líban, Jordània, Turquia, Iemen, Líbia, Sudan i Estat de Palestina) que s'han vist directa o indirectament afectats per la violència.
Els atacs a escoles i instal·lacions educatives, de vegades deliberats, són un dels motius fonamentals pels quals els nens no van a classe.
Només a Síria, l'Iraq, el Iemen i Líbia, prop de 9.000 escoles estan inutilitzades. A Jordània, el Líban i Turquia més de 700.000 infants sirians no poden anar a l'escola perquè la infraestructura educativa nacional està sobrecarregada i no pot assumir una càrrega extra d'alumnes.
La por dels professors, que de vegades abandonen els seus llocs de feina, i la dels pares, que no volen enviar els seus fills a l'escola per motius de seguretat, són altres factors que han causat que milions de nens estiguin fora de les aules.
L'informe destaca una sèrie d'iniciatives, com l'autoaprenentatge i espais d'aprenentatge ampliats, que ajuden els nens a estudiar fins i tot en les circumstàncies més desesperades.
Segons l'informe, mereix més suport especialment la iniciativa No Lost Generation, llançada el 2013 per UNICEF i altres organitzacions amb les quals treballa per impulsar un suport internacional major a les necessitats educatives i de protecció dels infants afectats per la crisi de Síria.
Els creixents conflictes i la convulsió política a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica impedeixen que més de 13 milions d'infants vagin a l'escola, segons l'informe Educació sota el foc publicat avui per UNICEF.