Burundi: somnis possibles
Per Raquel Fernández, directora de comunicació d'UNICEF Comitè Espanyol.
Parlar de sostenibilitat, de desenvolupament
sostenible, pot sonar de vegades a utopia, a
somnis impossibles que ni ens atrevim a intentar convertir en
realitat. Però es fan realitat.
Uns dies a Burundi i he vist tants exemples
de sostenibilitat assolida...
És la forma en què treballem: detectem lesnecessitats dels infants, les documentem,
treballem un pla amb el seu pressupost per
corregir la situació i parlem amb el govern per veure elsproblemes, les seves solucions i
com UNICEF pot ajudar a
aplicar-les costejant infraestructures, equipament,
subministraments i formació de personal especialitzat i oferint un
seguiment constant per millorar i que res s'aturi.
L'objectiu final és que
els sistemes del país propis s'apoderin de
les solucions per sempre. És l'única forma que
aquestes solucions s'apliquin a tots els nens d'un
país.
El sistema de justícia no diferencia nens i
adults. La primera conseqüència és que els nens
sentenciats van a la mateixa presó que
els majors d'edat, on viuen amb mancances
bàsiques i sense educació o un suport de
reinserció.
UNICEF ha treballat amb el govern per canviar això i ho està
aconseguint.
BURUNDI: DOS ExEMPLeS DE PROjECTeS SOSTENIBLES
Cossos de seguretat, jutges i altres agents del sistema penal
reben formació en drets d'infància. S'està formant formadors perquè
el país tingui per sempre la seva pròpia capacitat de mantenir
l'enfocament de drets d'infància amb els nens en conflicte amb la
llei.
A Rumonge està en construcció el primercentre de reeducació de menors, que acollirà els
nens que estan a la presó i els oferirà (a part de tot allò
necessari per cobrir les seves necessitats bàsiques) educació,
tallers de formació, suport
psicosocial i un programa de reinsercióen què s'implicarà a les seves famílies i comunitats. El personal
d'aquests centres rebrà una formació especialitzada i han de ser
funcionaris del sistema penal burundès. Ja és un projecte
sostenible.
L'equip de Protecció de la Infància a Burundi
treballa amb comunitats creant consells en què els propis membres
de la comunitat creen un sistema d'estalvi imicrocrèdit per invertir en projectes individuals
i col·lectius.
UNICEF els presta suport en formació iseguiment constants. En un any solen ser autònoms
perquè gràcies a l'aprenentatge i l'experiència apliquen un model
d'estalvi que produeix beneficis econòmics i socials: cobreix les
necessitats de nens vulnerables, atén emergències de membres de la
comunitat i millora serveis com tenir llum a casa i un sistema
autònom de recàrrega energètica, en un país en què menys d'un 3% de
la població té accés al sistema d'energia elèctrica. Aquest model
d'estalvi i benefici social i econòmic és seu, cada comunitat
l'autogestiona i el fa créixer. Ja és un projecte
sostenible.
Només dos exemples de somnis possibles. La
sostenibilitat existeix.
Als països dependents de l'ajuda internacional deixa de ser un
somni impossible gràcies als socis i donantsd'organitzacions com UNICEF, a governs de països amb recursos que
exerceixen la seva responsabilitat amb els drets humans i el
desenvolupament, i a cadascuna de les persones i entitats que, en
la manera que cadascú vol i pot, dóna suport a aquest
treball.
Gràcies a vosaltres, la vida obre finestres
de futur per als infants que
viuen en presons d'adults i famílies que no tenen diners per a una
emergència dels seus fills o per tenir una llum que apagui els
contaminants llums de querosè que produeixen infeccions
respiratòries en els més petits.