La sequera no perdona a ningú

Per Lorena Cobas, Responsable de Cooperació i Emergències d'UNICEF Espanya

Ahir vaig estar parlant amb Ezekiel, l'oficial de salut aquí en els campaments de Dadaab, Kenya. La seva labor és garantir que tots els nens tenen accés a tractament sanitari i sap que és fonamental que ens centrem en la prevenció per aconseguir la supervivència.

El treball en els campaments de Dadaab és molt complex. Cal tenir en compte que cada dia arriben milers de refugiats nous des de Somàlia, on hi ha epidèmies de xarampió i de còlera."Si els refugiats vénen amb aquestes malalties i no fem gens, tindrem els mateixos brots aquí en Dadaab”, diu Ezekiel. Per aquesta raó és fonamental fer un examen mèdic a totes les persones que arriben al camp, per tractar-les al més aviat possible. A més,la prevenció és bàsica per evitar que es contagiïn, ja que aquestes malalties són mortals en aquesta part del món.Mentre escolto a Ezekiel, no puc evitar pensar que els actors humanitaris aquí presents estan enfrontant cada dia un context molt difícil i canviant, la situació és desesperadaperquè la sequera no perdona a ningú.

A Dadaab ja hi ha 7 casos de còlera, preocupació a la qual s'uneix que una de les malalties que més ha augmentat des de l'emergència és la diarrea aquosa

aguda, que si no es tracta correctament pot arribar a convertir-se en còlera.
Com a resposta, UNICEF va a realitzar en les següents setmanes una capacitació per a personal sanitari i per a treballadors de salut comunitaris en la qual s'ensenyarà quins són les bones pràctiques en la prevenció del còlera (per exemple rentar-se les mans en moments crítics), i sobretot, en la identificació i el tractament. Una altra de les malalties que més ha augmentat des del principi de l'emergència és el xarampió, per això UNICEF ha recolzat una campanya específica de vacunació contra aquesta malaltia. Estic segura que amb tants esforços UNICEF i els seus aliats van a aconseguir controlar l'epidèmia. A Dadaab fa falta un treball molt intens per garantir la salut dels nens, però mereix la pena l'esforç per aconseguir la supervivència de centenars de milers de persones, no creieu?