Dia Mundial del Medi Ambient

5 de juny

Celebrar a classe el Dia Mundial del Medi ambient, que es conmemora a tot el món el 5 de juny, és una oportunitat per tancar el curs escolar amb una reflexió sobre el món on volem viure 

Idees per celebrar el Dia del Medi ambient a la teva escola o institut

• El Dia Mundial del Medi ambient se celebra el 5 de juny, una data molt propera al final del calendari escolar. Pots aprofitar per donar-li un to festiu al dia o, si s'ajusta millor a la vostra programació, traslladar la celebració als darrers dies de curs i convertir-lo en una "setmana del medi ambient".
• Per poder obtenir el màxim rendiment dels temes proposats, és interessant que cada grup o aula faci una activitat adaptada al seu nivell de coneixements i interessos
• A més, perquè la celebració sigui memorable, podeu agrupar el treball de totes les aules sota un lema o títol que actuï de paraigua comú i que de sentit a les activitats de tot el centre. Per exemple, aquest curs proposem Les vacances de la Terra: una activitat que es pot seguir per grups dins de cada aula i posar-se en comú en l'àmbit de centre.

Els dies mundials relacionats amb el medi ambient, la natura, la cura del planeta, els oceans, les muntanyes, la desertització, el consum responsable, la biodiversitat... són una bona oportunitat per enfortir competències clau en el nostre alumnat i per motivar-los a entendre el món des d'un enfocament de drets.

No podríem existir sense el medi ambient perquè en formem part. Entendre'l i conservar-lo és protegir tots i cadascun dels éssers humans que poblem el planeta Terra. El respecte al medi ambient, com la cura del nostre entorn proper, de casa nostra o de la nostra salut, necessita formar part de les competències i valors que adquirim des de la nostra primera infància.

La participació en esdeveniments relacionats amb l'ecologia i el medi ambient és una de les formes en què l'escola pot ajudar els estudiants a expressar-se sobre la protecció de l'entorn i manifestar les seves preocupacions i idees, però l'activisme mediambiental per si mateix no és suficient com a eina educativa. A la imatge: Dues nenes mostren un cartell sobre la protecció de la biodiversitat que han realitzat © UNICEF/UN0547120/Howard Elwyn-Jones

Reptes de l'educació ambiental

L'educació ambiental forma part del dret a l'educació de cada nen, nena o adolescent. Actualment, és més rellevant que mai, a causa dels nous reptes mediambientals que afronta la infància:

Competències i habilitats

La crisi climàtica i la degradació gradual de molts ecosistemes fan imprescindible que cada estudiant adquireixi competències d'adaptació i mitigació que li permetin desenvolupar-se i sobreviure en entorns cada cop més incerts. Qüestions com l'escassetat d'aigua, la pujada del preu de l'energia, la contaminació de l'aire, la pèrdua de sòls, les amenaces a la biodiversitat o les dificultats en la gestió de residus ja són part de les preocupacions diàries de moltes famílies al nostre entorn i no cal viatjar gaire lluny per veure el seu impacte en la infància. En promoure que els més petits adquireixin coneixements per afrontar els canvis en el seu entorn, els donem eines per  poder desenvolupar-se malgrat les dificultats que plantegen les crisis medi ambientals.

A més, per a tota la humanitat és clau que les generacions més joves tinguin la motivació d'aprendre i adquirir competències que contribueixin a avenços científics i socials per a la protecció del medi ambient. Cada vegada són més necessaris professionals relacionats amb l'anomenada economia verda i educar els nens i nenes en aquestes competències contribueix al seu dret al desenvolupament i que puguin contribuir al desenvolupament de les seves comunitats i països.

Actituds i valors

El respecte a la natura és una actitud que necessitem per sobreviure, com a individus i com a espècie. Coneixent els cicles naturals, les seves tendències i alteracions i comprenent els riscos de certs fenòmens naturals i com preparar-nos-hi, som menys vulnerables. L'educació mediambiental, doncs, contribueix al dret a la supervivència de la infància.

Des de l'antiguitat, la majoria de les civilitzacions han sentit veneració i respecte per la naturalesa, cosa que queda reflectida en les llegendes, els ritus i els costums. El progrés científic i tecnològic ens ha ajudat a adaptar-nos millor als fenòmens naturals, però ens pot fer creure que podem arribar a dominar-los o que és possible viure la nostra vida diària sense tenir-los en compte. L'educació és clau perquè els nens i les nenes tinguin una actitud realista davant de la natura i que aprenguin a respectar-la, protegir-se i obtenir-ne els recursos necessaris per al seu desenvolupament sense comprometre el desenvolupament de les futures generacions.

Emocions

Les notícies sobre la crisi climàtica, la degradació dels ecosistemes, les catàstrofes naturals i altres problemes mediambientals tenen un fort impacte sobre nens, nenes i adolescents. Per això, cal treballar també educativament algunes qüestions de gran intensitat emocional fruit de vegades de la sensació d'injustícia generacional que es produeix davant dels problemes mediambientals:

• Els més petits poden sentir por en notar el to dramàtic amb què es comuniquen alguns fenòmens, com les sequeres, els incendis o les inundacions. Potser no entenen què està passant, però poden percebre les emocions de les persones afectades o fins i tot dels periodistes que transmeten la notícia.
• A mesura que creixen poden desenvolupar una forta sensació d'injustícia en sentir que "hereten" un món amb seriosos problemes mediambientals i que se'ls trasllada també la responsabilitat de solucionar un problema al qual no van contribuir a generar.
• També són normals, a totes les edats, actituds de frustració, culpabilitat, passivitat, ràbia, desentesa o acció no orientada. Aquests sentiments, fruit de vegades de missatges culpabilitzadors que qüestionen la seva manera de vida o de crítiques a les solucions que proposen, frenen la seva capacitat per adquirir coneixements, competències i actituds que els permetin participar, ara o en la seva vida adulta, de manera constructiva.
• Algunes emocions negatives relacionades amb els problemes mediambientals són constructives i contribueixen a la maduresa afectiva del nostre alumnat: la preocupació, la indignació o la tristesa són necessàries per prendre consciència del problema i motivar-se a actuar. Per contra, d'altres com la por, la frustració o la passivitat s'han de treballar perquè poden frenar el desenvolupament d'una consciència mediambiental.
• De la mateixa manera, treballar amb missatges i emocions positius respecte a la natura i el medi ambient pot fomentar la motivació, l'interès i la creativitat al nostre alumnat. Els plantejaments positius són un enfocament segur i l'opció preferent amb alguns grups (segons la seva edat o altres característiques). Però és important tenir en compte que una edulcoració excessiva dels problemes pot tenir un efecte negatiu, en privar-los del coneixement que necessiten per entendre el seu entorn i adaptar-s'hi.

 

4 aspectes clau de l'enfocament de drets i medi ambient

Les qüestions mediambientals tenen una estreta relació amb els 4 principis rectors de la Convenció sobre els Drets de l'Infant

• SUPERVIVÈNCIA: La protecció del medi ambient és una qüestió bàsica de supervivència. Sense l'accés a un medi ambient saludable, els nens i les nenes corren el risc d'emmalaltir. El canvi climàtic posa en perill l'agricultura i la ramaderia de grans regions del planeta. La pèrdua de diversitat biològica i d'ecosistemes empobreix les comunitats i els països. Han calgut milions d'anys perquè el planeta Terra tingués unes condicions necessàries per a la supervivència humana i és important preservar aquestes condicions si és a la nostra mà.
•  
• NO DISCRIMINACIÓ: El planeta és de tothom, però la seva degradació no impacta a tothom de la mateixa manera. Les persones amb més recursos econòmics, més educació i que viuen en països desenvolupats tenen més eines per adaptar-se als problemes mediambientals, de vegades traslladant el problema a altres persones i regions. L'accés a l'educació, les eines i les estratègies de prevenció, adaptació i mitigació han de ser universals i accessibles a totes les persones.
•  
• PARTICIPACIÓ: Fomentar que els nens, les nenes i els adolescents participin dins de les seves capacitats en la protecció del medi ambient és clau perquè puguin desenvolupar les competències que els permetin generar canvis significatius quan siguin adults. Per això és important que la participació estigui adequada a la seva edat, que sorgeixi dels seus interessos reals i no minimitzar-ne els èxits ni demanar-los coses que no ens exigim nosaltres mateixos com a adults.
•  
• INTERÈS SUPERIOR DE L'INFANT: Aquesta pot semblar una qüestió una mica abstracta en parlar d'educació mediambiental, però té sentit si l'entenem com l'esforç per plantejar els temes relacionats amb el medi ambient directament relacionat amb l'experiència vital i el context de cada estudiant. Alguns temes (per exemple, la fosa dels pols o la desaparició de l'Amazones) són molt importants, però llunyans de l'experiència diària dels nois i noies. Fer l'esforç per apropar-los i explicar les relacions i els impactes que aquests problemes poden tenir a les seves vides és clau perquè puguin entendre'ls i fins i tot buscar solucions.

Educant per a la reflexió i per a l'acció

El coneixement és clau per poder canviar les coses, però el coneixement per si mateix no és suficient per canviar-les. De manera complementària a la formació teòrica sobre ciència i medi ambient, cal que cada estudiant pugui desenvolupar actituds i competències que els permetin actuar de manera medi ambientalment responsable i fins i tot ser capaços en el futur de desenvolupar solucions tecnològiques o d'altres tipus als problemes que afronta la humanitat.