Dia Mundial del Medi Ambient

5 de juny

Celebrar en classe el Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora a tot el món el 5 de juny, és una oportunitat per a tancar el curs escolar amb una reflexió sobre el món en el qual volem viure

Idees per a celebrar el dia del medi ambient a la teua escola o institut

• El Dia Mundial del Medi ambient se celebra el 5 de juny, una data molt pròxima al final del calendari escolar. Pots aprofitar per a donar-li un to festiu al dia o, si s'ajusta millor a la vostra programació, traslladar la celebració als últims dies de curs i convertir-ho en una "setmana del medi ambient".
• Per a poder obtindre el màxim rendiment dels temes proposats, és interessant que cada grup o aula realitze una activitat adaptada al seu nivell de coneixements i interessos.
• A més, perquè la celebració siga memorable, podeu agrupar el treball de totes les aules sota un lema o títol que actue de paraigua comú i que de sentit a les activitats de tot el centre. Per exemple, este curs proposem Les vacances de la Terra: una activitat que pot seguir-se per grups dins de cada aula i posar-se en comú a nivell de centre.

Els dies mundials relacionats amb el medi ambient, la naturalesa, la cura del planeta, els oceans, les muntanyes, la desertització, el consum responsable, la biodiversitat... són una bona oportunitat per a reforçar competències clau en el nostre alumnat i per a motivar-los a entendre el món des d'un enfocament de drets. 

No podríem existir sense el medi ambient perquè formem part d'ell. Entendre-ho i conservar-ho és protegir a tots i cadascun dels éssers humans que poblem el planeta Terra. El respecte al medi ambient, com la cura del nostre entorn pròxim, de la nostra casa o de la nostra salut, necessita formar part de les competències i valors que adquirim des de la nostra primera infància.

La participació en esdeveniments relacionats amb l'ecologia i el medi ambient és una de les formes en la qual l'escola pot ajudar els seus estudiants a expressar-se sobre la protecció de l'entorn i manifestar les seues preocupacions i idees, però l'activisme mediambiental per si mateix no és suficient com a ferramenta educativa. En la imatge: Dos xiquetes mostren un cartell sobre la protecció de la biodiversitat que han realitzat© UNICEF/UN0547120/Howard Elwyn-Jones

Reptes de l'educació ambiental

L'educació ambiental forma part del dret a l'educació de cada xiquet, xiqueta o adolescent. En l'actualitat, és més rellevant que mai, a causa dels nous reptes mediambientals que afronta la infància:

Competències i habilitats

La crisi climàtica i la gradual degradació de molts ecosistemes fan imprescindible que cada estudiant adquirisca competències d'adaptació i mitigació que li permeten desenvolupar-se i sobreviure en entorns cada vegada més incerts. Qüestions com l'escassetat d'aigua, la pujada de preu de l'energia, la contaminació de l'aire, la pèrdua de sòls, les amenaces a la biodiversitat o les dificultats en la gestió de residus són ja part de les preocupacions diàries de moltes famílies en el nostre entorn i no fa falta viatjar molt lluny per a veure el seu impacte en la infància. En promoure que els més xicotets adquirisquen coneixements per a afrontar els canvis en el seu entorn, els donem ferramentes per a poder desenvolupar-se malgrat les dificultats que plantegen les crisis mediambientals.

A més, per a tota la humanitat és clau que les generacions més joves tinguen la motivació d'aprendre i adquirir competències que contribuïsquen a avanços científics i socials per a la protecció del medi ambient. Cada vegada són més necessaris professionals relacionats amb l'anomenada economia verda i educar als xiquets i xiquetes en estes competències contribuïx al seu dret al desenvolupament i al fet que puguen, al seu torn, contribuir al desenvolupament de les seues comunitats i països.

Actituds i valors

El respecte a la naturalesa és una actitud que necessitem per a sobreviure, com a individus i com a espècie. Coneixent els cicles naturals, les seues tendències i alteracions i comprenent els riscos d'uns certs fenòmens naturals i com preparar-nos enfront d'ells, som menys vulnerables. L'educació mediambiental, per tant, contribuïx al dret a la supervivència de la infància.

Des de l'antiguitat, la majoria de les civilitzacions han sentit veneració i respecte per la naturalesa, la qual cosa queda reflectit en les seues llegendes, els seus ritus i els seus costums. El progrés científic i tecnològic ens ha ajudat a adaptar-nos millor als fenòmens naturals però pot fer-nos creure que podem arribar a dominar-los o que és possible viure la nostra vida diària sense tindre'ls en compte. L'educació és clau perquè els xiquets i xiquetes tinguen una actitud realista enfront de la naturalesa i que aprenguen a respectar-la, protegir-se i a obtindre d'ella els recursos necessaris per al seu desenvolupament sense comprometre el desenvolupament de les futures generacions.

Emocions

Les notícies sobre la crisi climàtica, la degradació dels ecosistemes, les catàstrofes naturals i altres problemes mediambientals tenen un fort impacte sobre xiquets, xiquetes i adolescents. Per això, és necessari treballar també educativament algunes qüestions de gran intensitat emocional fruit a vegades de la sensació d'injustícia generacional que es produïx enfront dels problemes mediambientals:

• Els més xicotets poden sentir por en notar el to dramàtic amb el qual es comuniquen alguns fenòmens, com les sequeres, els incendis o les inundacions. Potser no entenen el que està passant però poden percebre les emocions de les persones afectades o fins i tot dels periodistes que transmeten la notícia.
•  A mesura que creixen poden desenvolupar una forta sensació d'injustícia en sentir que "hereten" un món amb seriosos problemes mediambientals i que se'ls trasllada també la responsabilitat de solucionar un problema que no van contribuir a generar.
• També són normals, en totes les edats, actituds de frustració, culpabilitat, passivitat, ràbia, desenteniment o acció no orientada. Estos sentiments, fruit a vegades de missatges culpabilitzadors que qüestionen el seu mode de vida o de crítiques a les solucions que proposen, frenen la seua capacitat per a adquirir coneixements, competències i actituds que els permeten participar, ara o en la seua vida adulta, de manera constructiva.
• Algunes emocions negatives relacionades amb els problemes mediambientals són constructives i contribuïxen a la maduresa afectiva del nostre alumnat: la preocupació, la indignació o la tristesa són necessàries per a prendre consciència del problema i motivar-se a actuar. Per contra, altres com la por, la frustració o la passivitat, han de treballar-se perquè poden frenar el desenvolupament d'una consciència mediambiental.
• De la mateixa manera, treballar amb missatges i emocions positius respecte a la naturalesa i el medi ambient pot fomentar la motivació, l'interés i la creativitat en el nostre alumnat. Els plantejaments positius són un enfocament segur i l'opció preferent amb alguns grups (segons la seua edat o altres característiques). Però és important tindre en compte que una edulcoració excessiva dels problemes pot tindre un efecte negatiu, en privar-los del coneixement que necessiten per a entendre el seu entorn i adaptar-se a ell.

 

4 aspectes clau de l'enfocament de drets i el medi ambient

Les qüestions mediambientals tenen una estreta relació amb els 4 principis rectors de la Convenció sobre els Drets del Xiquet

• SUPERVIVÈNCIA: La protecció del medi ambient és una qüestió bàsica de supervivència. Sense l'accés a un medi ambient saludable, els xiquets i xiquetes corren el risc d'emmalaltir. El canvi climàtic posa en perill l'agricultura i ramaderia de grans regions del planeta. La pèrdua de diversitat biològica i d'ecosistemes empobrix a les comunitats i els països. Han sigut necessaris milions d'anys perquè el planeta Terra tinguera unes condicions necessàries per a la supervivència humana i és important preservar eixes condicions si és a la nostra mà.
• NO DISCRIMINACIÓ: el planeta és de tots, però la seua degradació no impacta a tots per igual. Les persones amb més recursos econòmics, major educació i que viuen en països desenvolupats tenen més ferramentes per a adaptar-se als problemes mediambientals, a vegades traslladant el problema a altres persones i regions. L'accés a l'educació, les ferramentes i les estratègies de prevenció, adaptació i mitigació ha de ser universal i accessible a totes les persones.
• PARTICIPACIÓ: Fomentar que xiquets, xiquetes i adolescents participen dins de les seues capacitats en la protecció del medi ambient és clau perquè puguen desenvolupar les competències que els permeten generar canvis significatius quan siguen adults. Per a això és important que la participació estiga adequada a la seua edat, que sorgisca dels seus interessos reals i no minimitzar els seus assoliments ni demanar-los coses que no ens exigim nosaltres mateixos com a adults.
• INTERÉS SUPERIOR DE LA INFÀNCIA: esta pot semblar una qüestió un poc abstracta en parlar d'educació mediambiental però té sentit si l'entenem com l'esforç per plantejar els temes relacionats amb el medi ambient com una cosa directament relacionada amb l'experiència vital i el context de cada estudiant. Alguns temes (per exemple, la fosa dels pols o la desaparició de l'Amazones) són molt importants, però llunyans a l'experiència diària dels xics i xiques. Fer l'esforç per acostar-los i explicar les relacions i impactes que estos problemes poden tindre en les seues vides és clau perquè puguen entendre'ls i fins i tot buscar solucions.

Educant per a la reflexió i per a l'acció

El coneixement és clau per a poder canviar les coses, però el coneixement per si mateix no prou per a canviar-les. De manera complementària a la formació teòrica sobre ciència i medi ambient, és necessari que cada estudiant puga desenvolupar actituds i competències que els permeten actuar de manera mediambientalment responsable i fins i tot ser capaces en el futur de desenvolupar solucions tecnològiques o d'un altre tipus als problemes que afronta la humanitat.