Autoavaluació en drets d'infància: conèixer-nos per millorar

Conèixer com es viuen els drets de la infància i la ciutadania global al centre educatiu és clau per poder identificar les diferents àrees de millora i aprofundir en els aspectes positius de la comunitat educativa

Els drets de la infància recollits a la Convenció sobre els Drets de l'Infant es viuen en el dia a dia dels centres educatius referents en educació en drets d'infància i ciutadania global, portant-los a la pràctica a través d'accions i activitats concretes que es desenvolupen al llarg del curs escolar.

Conèixer millor la situació del centre educatiu en relació amb els drets d'infància ens ajuda a millorar el clima escolar, la protecció, impulsa la participació dels estudiants i permet aprofundir els drets humans i la infància en particular. Et proposem fer una autoavaluació sobre les activitats, polítiques i pràctiques que es desenvolupen al centre educatiu per, així, conèixer els punts forts de la institució i desenvolupar tot un procés de millora i transformació.

Per això, hem desenvolupat una autoavaluació que permeti transformar l'educació des dels drets de la infància tenint en compte la perspectiva dels diferents membres de la comunitat educativa. D'aquesta manera, l'equip directiu, el personal docent, les i els estudiants, les famílies i el personal d'administració i servei poden fer un exercici de reflexió de l'estat actual del centre i proposar mesures i accions per millorar-lo.

Realitzar l'autoavaluació

Per dur a terme aquesta autoavaluació recomanem establir cinc grups de treball. Cada sessió té, de mitjana, una durada al voltant d'una hora. En aquesta sessió s'emplenarà el formulari corresponent a cada grup, reflectint els punts forts, els punts febles i les propostes de millora a cadascun dels àmbits de l'educació en drets d'infància i ciutadania global.

Cada grup hauria d'estar format per un màxim de quinze persones. En cas que hi hagi més persones interessades a realitzar l'autoavaluació, és recomanable realitzar diferents subgrups. Per exemple, si el claustre és molt gran, es poden fer dues sessions per al grup del professorat, i que participin en cadascuna quinze persones. De la mateixa manera, el grup d'estudiants pot fer la seva autoavaluació per classe o per curs, per finalitzar posant en comú totes les autoavaluacions dels diferents subgrups.

Quins són els grups?

L'autoavaluació es pot fer fins a cinc grups diferents. Tot i que és convenient que tots els grups hi participin, el procés és igualment vàlid si un o més no hi assisteixen. Cada grup té una autoavaluació específica.

Grup 1. Compost per l'equip directiu, les coordinadores i els coordinadors de cicle i etapes, responsables de departaments i equip d'orientació, entre d'altres. Disponible en castellà, català, eusquera, gallec i valencià.  

Grup 2. Format pel professorat. Disponible en castellà, català, eusquera, gallec i valencià.   

Grup 3. Compost per les famílies que hi vulguin participar. Disponible en castellà, català, eusquera, gallec i valencià.   

Grup 4. Integrat per els i les estudiants que vulguin participar en el procés. Disponible en castellà, català, eusquera, gallec i valencià.  Disponible en castellà, català, eusquera, gallec i valencià.    

Grup 5. Un altre personal del centre educatiu que el pugui concernir, com el personal d'administració i serveis (PAS), el responsable municipal, personal tècnic del menjador i activitats extraescolars, etc. Disponible en castellà, català, eusquera, gallec i valencià.    

Per organitzar aquesta tasca és convenient que el centre educatiu nomeni una o dues persones responsables de convocar els diferents grups, recollir la informació i organitzar la posada en comú.

Cada grup ha de consensuar les propostes de millora i nomenar una persona que exerceixi de portaveu de grup en la posada en comú amb la resta de grups del centre educatiu dels resultats del diagnòstic per, finalment, confeccionar una proposta conjunta de millores sobre la base del que han decidit els diferents grups.

Document final de millores

Després de la reunió dels diferents grups arriba el torn de la posada en comú. Per això, cada grup ha identificat una persona que en farà de portaveu amb el propòsit de construir una proposta de millores per impulsar els drets de la infància i la ciutadania global al centre educatiu.

Amb el resultat de les diferents autoavaluacions, us proposem bolcar tota la informació en aquest document aquest document, elaborant el document final de millores d'acord amb les propostes de millora fetes per cada grup. Recorda que els representants de cada col·lectiu han de consensuar una proposta unificada.

Aquest document final de millores ha de servir de guia per aprofundir en el coneixement dels drets i impulsar els canvis necessaris al centre. El document cerca recopilar els punts forts, els punts febles i les propostes de millora de cada grup en els diferents àmbits de l'educació en drets d'infants.

Per exemple, les i els estudiants consideren que un dels punts forts del seu institut en el coneixement dels drets és el “respecte entre els companys”. Per la seva banda, un punt feble és que “no sempre es treballen en tutoria els problemes del grup” o “no sempre es treballen els drets de la infància”. Com a proposta de millora, l'alumnat d'aquest centre ha proposat "incloure en les assignatures contingudes sobre els drets de la infància", així com "que l'alumnat de Batxillerat treballin amb grups de 1r i 2n d'ESO sobre els drets de la infància".

Pots descarregar-te la plantilla del document final de millores en aquest enllaç.

El pla d'acció

Un cop acabades les diferents autoavaluacions dels diferents grups, la posada comuna i l'elaboració del document final de millores és el moment de construir un pla d'acció que reculli les propostes fetes pels diferents col·lectius.

Planificar el treball del centre per als pròxims anys en funció dels drets de la infància no és una tasca senzilla, però els seus efectes romandran durant tota la vida de les i els estudiants, tant de manera individual com col·lectiva com a membres d'una societat cada cop més global. La realització d'un pla d'acció que permeti la transformació del centre educatiu des de la perspectiva dels drets d'infància i la ciutadania global serà la base de la transformació del centre.

El pla d'acció permet consolidar la informació de l'autoavaluació i del document final de millores per posar en pràctica les diferents propostes. En aquesta fase del procés és recomanable conformar una comissió que sigui responsable d'elaborar el pla d'acció que permeti valorar cada proposta en termes de pertinència, abast, relació, viabilitat i completesa.

La pertinència mesura l'adequació i la convivència de les diferents propostes, podent qualificar-se com a "pertinent" o "no pertinent". Per exemple, si una de les propostes recollides al document final de millores és “habilitar un espai perquè l'alumnat pugui reunir-se si vol associar-se” es pot qualificar de “pertinent".

L'abast cerca recollir una aproximació de la mida de les propostes. Es realitzaran a l'aula, al centre o abasta tota la comunitat educativa?

La relació ens permet agrupar aquelles propostes que estiguin connectades i mantinguin una relació funcional o busquin un objectiu semblant. Continuant amb l'exemple anterior, "habilitar un espai perquè l'alumnat es pugui reunir si es vol associar", es podria vincular amb una proposta com "organitzar un projecte d'aprenentatge i servei".

Per establir la completesa de les accions i intervencions hem de tornar al document final de millores i considerar si cal afegir propostes a cadascun dels quatre àmbits (coneixement dels drets, participació, protecció i clima escolar). És el moment d'afegir accions que completin i complementin les accions establertes anteriorment, valorant la pertinència, l'abast, la relació i la viabilitat de les noves incorporacions.

És igualment important estimar si les propostes són viables i, si és així, establir una temporalització de cada proposta. En aquest sentit, és important considerar si els recursos necessaris seran puntuals o recurrents, fent una aproximació que inclogui els recursos humans, materials, econòmics i temporals que es puguin requerir. Així mateix, és recomanable establir un cronograma de les activitats que es desenvoluparan per assolir les propostes.

Per exemple, recollia com a proposta de millora la "ealització d'un taller d'alimentació saludable". Es tracta d'una proposta pertinent, que arriba a tot el centre educatiu i que guarda relació amb altres propostes del mateix col·legi, com ara "coordinar les activitats de prevenció amb els diferents departaments". Per aconseguir-ho, el centre ha establert com a acció la realització de "tallers sobre hàbits d'alimentació saludable i prevenció de malalties com l'anorèxia o la bulímia", que tindran lloc el segon trimestre del curs.

Podeu descarregar-vos la plantilla del pla d'acció (format Word) a través d'aquest enllaç.

Si te interesa este enfoque, únete a la comunidad de centros

Si quieres introducir un enfoque de derechos de infancia en tu centro educativo pero no sabes por dónde empezar, te presentamos el proyecto Educación en Derechos. Este proyecto, en el que ya participan más de 100 centros educativos como referentes en derechos, está orientado a la comunidad educativa en su conjunto, para que podáis poner en marcha un proyecto educativo innovador donde los derechos de la infancia sean el eje de la vida escolar.

Puedes iniciar el proceso hoy mismo. Envíanos un correo a educacion@unicef.es y responderemos tus dudas.