90 milions de vides infantils salvades en 22 anys

Si no s'acceleren els progressos, 35 milions d'infants menors de 5 anys podrien morir entre el 2015 i el 2028

L'esforç conjunt de governs, persones, la societat civil i el sector privat ha aconseguit evitar la mort de 90 milions d'infants menors de 5 anys en els últims 22 anys. Tanmateix, un nou informe d'UNICEF indica que si les tendències actuals continuen, el món no aconseguirà l'Objectiu de Desenvolupament del Mil · lenni número 4: reduir la taxa de la mortalitat de menors de 5 anys en dos terços per al 2015. Pitjor encara, si les tendències actuals continuen, l'objectiu no s'assolirà abans del 2028.

El cost que suposa no actuar és alarmantment elevat: si la comunitat mundial no assumeix una acció immediata per accelerar els progressos, al voltant d'altres 35 milions d'infants podrien morir entre 2015 i 2028, majoritàriament percauses que es poden evitar.

Però l'informe demostra que és possible aconseguir grans millores en supervivència infantil. A nivell mundial, el nombre anual de morts de menors de 5 anys es va reduir al voltant de 12,6 milions el 1990 a aproximadament 6,6 milions el 2012. Durant els darrers 22 anys, el món ha salvat uns 90 milions de vides que d'altra manera es podrien haver perdut.

"Sí, hauríem de celebrar els progressos", diu Anthony Lake, Director Executiu d'UNICEF. "Però com ho podem celebrar quan encara queda tant per fer per assolir l'objectiu? I podem accelerar els progressos, sabem com fer-ho, però necessitem actuar amb un sentiment d'urgència renovat", afegeix.

Fa només un any, els governs d'Etiòpia, l'Índia i els Estats Units, en col · laboració amb UNICEF, van presentar El compromís amb la supervivència infantil: Una promesa renovada, un esforç mundial per impedir que els infants continuïn morint percauses que es poden prevenir fàcilment.

Fins ara, 176 governs han signat el compromís per accelerar els progressos per la supervivència infantil. Centenars de grups de la societat civil i entitats religioses, així com individus particulars, s'han compromès també el seu suport.

L'informe que avui es presenta examina les tendències de la mortalitat infantil des del 1990, analitza les causes principals i destaca els esforços nacionals i mundials per salvar vides infantils.

pNeumònia, diarrea i malària, principals causes de mortalitat infantil

Els progressos assolits es deuen als esforços col · lectius de governs, la societat civil i el sector privat, així com l'augment d'intervencions assequibles i basades en proves empíriques. Entre aquestes intervencions estan les mosquiteres tractades amb insecticides, els medicaments, les vacunes, la lactància materna apropiada, l'administració de suplements de nutrició i l'alimentació terapèutica, el tractament de rehidratació per a la diarrea, i un millor accés a l'aigua potable i el sanejament.

La pneumònia, la diarrea i la malàriasegueixen sent les causes principals demortalitat infantil al món, ja que acaben amb la vida de prop de 6.000 nens menors de 5 anys cada dia. La desnutrició contribueix agairebé la meitat de totes aquestes morts.

El primer mes de vida és el de major risc per a un infant.El 2012, prop de 3 milions de nounats van morir durant el primer mes de vida, la majoria per causes que es poden evitar fàcilment.

és possible avançar més ràpid en la reducció de la mortalitat infantil

L'informe mostra grans reduccions en les morts infantils prevenibles en totes les regions del món, inclusos els països de baixos ingressos.

De fet, alguns dels països més pobres del món han aconseguit els avenços més sòlids en la supervivència infantil des del 1990.

Països amb unes altes taxes de mortalitat infantil, com Bangla Desh, Etiòpia, Libèria, Malawi, Nepal i la República Unida de Tanzània han reduït ja les seves taxes de mortalitat de menors de 5 anys en dues terceres parts o més des del 1990, aconseguint l'Objectiu de Desenvolupament del Mil · lenni número 4.

A escala mundial, el ritme del descens s'ha accelerat, ja que la taxa anual de reducció s'ha triplicat des del 1990. A l'Àfrica subsahariana també s'ha accelerat el descens, ja que la taxa anual de reducció va augmentar més de cinc vegades des de començaments dels anys noranta. En els últims set anys, Àfrica oriental i meridional han estat algunes de les regions amb millores més destacades en el món, i han reduït la mortalitat de menors de 5 anys a una taxa anual de 5,3% des del 2005 fins al 2012.

Per contra, a l'Àfrica occidental i central es va registrar el nivell més baix de progrés en la supervivència infantil, en comparació amb altres regions del planeta. La regió presenta també la major taxa de mortalitat, ja que gairebé un de cada vuit nens mor abans de fer cinc anys. A l'Àfrica occidental i central pràcticament no s'ha produït cap reducció en el nombre anual de morts infantils des del 1990.

Revertir aquestes tendències devastadores requereix accions immediates en nombrosos fronts, com es descriu en els Objectius de Desenvolupament del Mil · lenni: reduir la pobresa, reduir la mortalitat de les mares, impulsar l'educació i la igualtat de gènere, i promoure la sostenibilitat del medi ambient.

"Els progressos són possibles i s'han de fer", va dir Anthony Lake. "Quan s'aprofiten les accions concertades, les estratègies sòlides, els recursos adequats i una sòlida voluntat política en suport a la supervivència dels nens i les mares, aconseguir grans reduccions en la mortalitat infantil no solament és possible, sinó que és un imperatiu moral".

Ara no podem parar l'ajuda Oficial al Desenvolupament

Fent-se ressó d'aquesta crida, UNICEF Comitè Espanyol té en marxa la campanya Ara no podem parar, que busca que l'Ajuda Oficial al Desenvolupament segueixi contribuint a aquest esforç global per acabar amb la mortalitat infantil. Firma Ara no podem parar.

Exemples de progresoss en supervivència infantil a Bangla desh, el Brasil i Etiòpia

A Bangla Desh, la taxa de mortalitat de menors de 5 anys es va reduir en un 72% des del 1990 fins el 2012, en gran part a causa de l'ampliació de la vacunació, la teràpia de rehidratació oral per tractar la diarrea i el subministrament de suplements de vitamina A. L'ampliació d'una xarxa de treballadors comunitaris de la salut va millorar la qualitat de l'atenció de la salut i va conduir a un augment en el nombre dels establiments de salut. L'apoderament de la dona, l'educació de les mares, la millora de la salut materna i les estratègies per reduir la pobresa van contribuir també a disminuir la taxa de mortalitat infantil.
Al Brasil, la mortalitat de menors de 5 anys va baixar en un 77% entre el 1990 i el 2012, a causa d'una combinació de mesures. Entre elles destaquen els esforços per prestar atenció de la salut a nivell comunitari, millorar les condicions de sanejament, dotar les mares amb coneixements, promoure la lactància materna i ampliar la vacunació.
A Etiòpia, un país que va participar en la crida a l'acció, ha registrat enormes avenços en la reducció de la taxa de mortalitat de menors de 5 anys, amb un descens d'un 67% des del 1990. El programa d'extensió de la salut aplicat a Etiòpia és un exemple de la importància que té la prestació d'atenció de qualitat als infants i les mares en les zones remotes per part de treballadors de salut de la comunitat.