Àfrica en miniatura
Post publicat en 3500 Millones de El País
Post d'Inés Lezama d'UNICEF al Camerun
En sentir parla del Camerun un pensa en el futbol i en el paradís. Envoltada de la verdor del paisatge, de palmeres i respirant l'aire pur dels turons de la ciutat, crec de vegades estar de veritat en un paradís... I com qualsevol decorat de cinema, la realitat es troba darrere, amagada entre bambolines.
Fa exactament un mes que em trobo en aquest país de l'Àfrica Central, considerat de renda mitjana, i dia rere dia no deixo de sorprendre'm. I és que és un país de disparitats geogràfiques, de contrastos, per això porta el sobrenom d'Àfrica en miniatura. Des de la zona de bosc del sud, passant pels altiplans de l'oest, fins al nord, que s'assembla al seu veí Txad. El mateix passa en coses tan bàsiques com l'accés a l'aigua potable: el 51% de la població en zones rurals té accés a l'aigua mentre que és del 92% en les zones urbanes. La taxa de mortalitat infantil al Nord és de 205 per cada 1.000 nounats vius, enfront de 75 en la ciutat de Douala.
La pobresa sembla, a primera vista, no estar tan extesa —en comparar-la amb altres països de la zona (quatre de cada deu persones viu amb menys de 1,25 dòlars al dia). Però Camerun és al número 150 de 182 en el rànquing mundial de desenvolupament humà i en el 15 en el rànquing de països amb més mortalitat infantil. El nord de país està afectat per la crisi del Sahel i s'estima que hi haurà uns 55.000 casos de desnutrició aguda severa i uns 105.000 casos de desnutrició aguda moderada en dues regions del país al llarg d'aquest any.
Però si alguna cosa és encara més sorprenent és que, en un país on l'economia es basa en l'agricultura i que ocupa tres quartes parts de la producció activa, dos de cada cinc infants pateixen de desnutrició crònica, encara que això és invisible o més bé no perceptible.
L'altre dia vaig conèixer dos nens, que aparentaven tenir la mateixa edat que els meus, però en preguntar-los em vaig quedar sorpresa, ja que el més gran d'ells tenia 4 anys més que el meu fill gran i uns deu centímetres de talla menys; el petit també semblava 3 anys més petit. El retard de creixementd'aquests infants no és un fenomen físic casual, o la inseguretat alimentària sinó la conseqüència d'un cúmul de factors de l'entorn com la falta d'alimentació adequada, la incidència de malalties i infeccions, la falta d'higiene i probablement la seva desnutrició sigui part del seu destí abans de ser concebuts, ja que és de caràcter intergeneracional.
Desgraciadament, el retard de creixement és un fre al desenvolupament del seu intel·ecte i de les seves capacitats i una pèrdua de capital humà per al país. El cost
I de nou són aquells que viuen en zones rurals i els més pobres, els que més pateixen d'aquest problema de desnutrició crònica. Aquest indicador és el mirall de les condicions de vida de la societat i reflecteix no només la nutrició sinó diverses dimensions de privació infantil i per això se'l coneix com a l'indicador de la inequitat. El més trist és pensar que als 6 mesos de vida ja està tot dictat i que als dos anys no podem fer res per evitar-ho. Això ens deixa poc marge d'acció per prevenir aquest mal. Només 1.000 dies i uns 77 euros per infant perquè es pugui evitar.
UNICEF i els seus aliats de desenvolupament estableixen línies de treball de diversos sectors per contribuir a laprevenció de la desnutrició crònica: des de la promoció de la lactància materna exclusiva a la provisió de complements vitamínics i d'aliments terapèutics llestos per al consum, o la millora de els serveis de salut.
Donem suport al Govern en la creació de polítiques de nutrició i
d'altres sectors que incloguin la desnutrició crònica com a
prioritat de desenvolupament i que fomentin la inversió en nutrició
com a inversió en desenvolupament, ja que se sap que cada dòlar
utilitzat en reduir la desnutrició pot donar una guany en capital
humà de 30 dòlars. A més, no només és qüestió de nutrició,
és qüestió de desenvolupament.