Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa
Per Sara Collantes, Responsable de Polítiques d'Infància i Desenvolupament d'UNICEF Comitè Espanyol
Avui celebrem el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, un objectiu crucial per a la infància, perquè pobresa i infància, per desgràcia, gairebé sempre apareixen vinculades.
La pobresa és en si mateixa unaviolació flagrant dels drets de la
infància. És arrasadora, sobretot quan és extrema, ja que
arruïna tots els drets dels nens i nenes que la pateixen.
És fins i tot capaç de segar el seu dret més bàsic i
elemental, el de la vida. 18.000 infants menors de
cinc anys moren cada dia per causes que es
poden evitar, com una pneumònia, una diarrea o per
malària. Malalties de pobres, com comunament se les coneix. Perquè,
si no ets pobre o no vius a països afectats per una pobresa
extrema, difícilment avui, en ple segle XXI, es pot concebre que es
mori un nen per aquests motius. Jo, almenys, no conec cap en
l'entorn en el que em moc.
Recents estudis d'UNICEF tornen a confirmar aquesta realitat:
la renda (del país, de la regió i de la llar) està estretament
vinculada a la supervivència infantil. Els països
més rics tenen les taxes més baixes de mortalitat infantil (6 de
cada 1000 nascuts vius de mitjana; 5 a Espanya). Aquestes xifres
contrasten amb alguns dels països més pobres del món, com Angola o
el Txad, on s'eleven fins a 164 i 150. El drama de la pobresa fa
que la gran majoria de morts infantils es
concentri en un grapat de països, i dins d'ells, en les comunitats
més pobres i marginades.
El camí és clar. Gran part dels esforços per acabar amb la
lamentable xacra de la mortalitat infantil ha de
enfocar-se en combatre la pobresa, en les seves
múltiples cares i variants: atur, desigualtat, escassetat d'
aliments adequats i suficients, manca d'aigua neta i segura,
inexistència o insuficiència d'assistència sanitària, medicaments i
vacunes, absència d'oportunitats d'educació i de protecció
social...
S'ha salvat la vida de 90 milions d'infants
Hem tingut l'oportunitat de corroborar això a la pràctica. Des
del 1990, gràcies a aquest tipus d'accions, s'ha
salvat la vida de 90 milions d'infants, que han pogut
celebrar el seu cinquè aniversari.
Aquest 17 d'octubre se'ns convida a prendre consciència quela pobresa no és inevitable ni abstracta: té
conseqüències veritablement atroços i amargues, com les que hem
descrit. I era només un exemple. Seriós, molt seriós, però un
exemple. Hi ha molts més. Qui no en coneix algun? I sobretot, en
aquests temps que corren...
Tots junts podem lluitar contra la pobresa infantil
Per això, davant la pobresa que tenim a prop i que tenim lluny
només cal dir PROU i comprometre'ns en el nostre dia a dia per
derrocar-la. Encara que sigui lògic i humà sentir-se interpel · lat
per la realitat més propera (no oblidem que la taxa de nens
en risc de pobresa a Espanya se situa ja al voltant del
27%), la pobresa contra la qual fem una crida avui és un assumpte
sense fronteres que ens porta a dir-li als representants polítics,
les administracions, les empreses i a tota la societat, aquí i
arreu, que hi ha una sèrie de línies vermelles que no es poden
sobrepassar per molta crisi que hi hagi i per moltes mesures de
contenció del dèficit que siguin necessàries adoptar.
El gaudi dels drets més elementals de la infantesa, de tots
els infants del món sense distinció (com diu el nostre referent, laConvenció sobre els Drets de l'Infant) no són
prescindibles en temps de crisi.