Jordània: Per què no puc tornar a Síria?
Per Hala Abu Khatwa, Especialista en Comunicació d'UNICEF
Umm Ghassan és una àvia siriana de només 60 anys, però el sofriment que ella i la seva família estan patint l'ha deixat profundes empremtes a la cara i l'ha fet envellir diverses dècades. Quan la vaig conèixer el campament de Za'atari (Jordània), estava asseguda a l'interior de la seva tenda de campanya abraçant al seu nét de dos anys. Esperava a la mare del nen i als seus germans, que havien anat a buscar aigua potable per satisfer les necessitats diàries de la família.
Umm em va sorprendre amb la pregunta: "Quan tornarem a la nostra pàtria?"."Vull tornar a Tafas,és un platde mal gustestar lluny de Tafas", ha afegit. Aquestaàvia té noufills idesenes de néts, la majoriadels quals es van unir a ella quan va abandonar la seva ciutat natal de Tafas,a la província de Daraa.Umm troba a faltar els tomàquets,pels que els verds camps de la seva ciutat natal són coneguts. "Vull menjartomàquets, les hortalisses deTafas. No podem suportar aquesta pols. No podem parar de rentar-nos. Lloat sigui Déu, tenimaigua, però les condicions són difícils. La calor i la pols faran emmalaltir als nostresinfants",es lamenta.Els bombardejos i la por van obligar a Umm imilers de famílies sirianes a abandonar les seves llars en direcció als països veïns de Síria. La xifra dedesplaçats sirians registratsa Jordània és de més de 40.000. D'aquests, mésde 6.000 viuen al campament de Za'atari, construït per a mésde 100.000 refugiats.UNICEF,juntament ambaltres organitzacions de NacionsUnides i els seusaliats, presta ajudahumanitària per satisfer les necessitats bàsiques dels refugiats. UNICEF lidera elsesforços dirigitsa proporcionar aigua potablei donar suport a les infraestructuresd'aigua, higiene i sanejament, incloent la instal · lació delatrines permanents, dutxes i lavabos, aixícom unitatsmòbils preparadesper a aquests fins.UNICEF treballaper garantir que la quota d'aigua per càpita és d'almenys 50 litres diaris.
ENFRontant-SE ALS DESAFÍaments
Maha, de 11 anys, acompanya la seva germana de 3 a una de les latrines mòbils, instal·lades per UNICEF el mateix dia que Maha va arribar al campament. Maha sembla esgotada. El viatge amb els seus pares i oncles des Homs va durar dos dies, i moltes hores van anar a peu. Tracta de no deixar-se vèncer per les llàgrimes. "Tinc por de tot. Tinc por dels bombardejos, por als franctiradors", diu.