Pacte per la Infància: “Urgeix un pla governamental sòlid i ràpid per ajudar la infància”
Aquest article es va publicar originalment en Planeta Futuro el 21 de juliol del 2014
Des del febrer passat, el diplomàtic Carmelo Angulo ha afegit una funció més a la seva dilatada activitat en assumir la presidència d'UNICEF a Espanya. Ho fa just en un moment en què els infants han estat colpejats amb duresa per la crisi.
Són més de dos milions de raons per aconseguir el que assegura que és avui el seu objectiu:
"Que l'agenda de l'atenció a la infància sigui prioritària". Assumeix el repte als 67 anys, després d'haver estat elegit per al càrrec només 18 mesos després de començar a formar part del patronat de l'organització. Encara que en la seva motxilla professional guarda una voluminosa carrera diplomàtica arreu del món, des de l'Àfrica fins a l'Amèrica Llatina, lligada a la solidaritat.
"Estic en una fase de devolució de tot el que he après. Em sento com a casa. Aquest és el meu món perquè aquestes han estat preocupacions de la meva agenda personal", diu de la seva nova tasca.
“Les injustícies amb els infants remouen, fan ràbia, impulsen a seguir”
La mirada blava transparent d'Angulo no revela cap cansament. "Ni penso en jubilar-me", aclareix. No creu que hagi arribat el moment d'abandonar la docència a la universitat com a director de l'Institut per a la Cooperació i el Desenvolupament Humà de la Camilo José Cela; tampoc és l'hora de tancar la seva consultoria amb la qual assessora, entre altres organismes, l'Organització Mundial del Treball per eradicar l'ocupació infantil a l'Amèrica Llatina. Més encara, afegeix una línia amb el seu càrrec estrenat. El seu currículum no només revela que és incansable, sinó que a més és un home de molts perfils. "Des de petit vaig pensar que havia de tenir un pla B", explica. Si no era la diplomàcia, seria professor o es dedicaria a la cooperació per desenvolupament. Al final, va ser tot. Una cosa va portar a l'altra.
La seva carrera està plena de fites. La seva inquietud per viatjar, conèixer, entendre i treballar en altres cultures, li va arribar quan era un nen. Angulo imaginava com seria muntar en un vaixell i emigrar a un altre continent. És el que van fer els seus besavis paterns. "Van sortir d'un poble de Sòria on hi havia pesta i van anar a l'Uruguai. Sempre vaig sentir que devíem molt a gent que havia pres molts riscos, als emigrants. Allò va marcar la meva vida", afirma. Ell ho va fer a la seva manera i en altres circumstàncies. Després d'estudiar Dret, va cursar un màster en Estudis Europeus a França. "Va ser sortir de la closca i acostar-me a l'Europa democràtica. Em va canviar la vida i em va obrir horitzons". Va decidir embarcar-se en les relacions internacionals. I emigrar.
"Vaig tenir un bon mestre", recorda en Tierno Galván. "Va ser un far que ens va guiar i va formar un grup de diplomàtics". Angulo atribueix part de la seva vocació solidària a la formació rebuda del polític. Coincidir amb ell va ser un altre punt d'inflexió: va decidir focalitzar-se en països en desenvolupament.
Mauritània va ser el seu primer destí
Els seus dos desitjos, emigrar i que fos a un país deprimit, es van complir en el seu primer destí com a diplomàtic als anys setanta. Mauritània va ser el seu "primer directe" amb la realitat més dura. "Vaig veure la fam, la desnutrició, la sequera... La gent que vivia al desert menjava literalment sorra. Encara guardo algun vestit amb pols entre les costures. Vaig veure que hi havia un món injust", recorda. Assegura que llavors va comprendre que només si es complien els Drets Humans, si es desenvolupaven sistemes democràtics i es cooperava amb aquells països la gent tindria una vida digna. Un mantra que Angulo s'ha afanyat a complir allà on ha anat bé com a diplomàtic, ambaixador o enviat de l'ONU.
Una dècada i alguns països després de Mauritània (i els descobriments que hi va fer), Angulo va recalar a l'Amèrica Llatina. El continent que a principi de segle va acollir als seus ancestres es va convertir en la seva llar durant més de 20 anys. "He estat un observador privilegiat", reconeix.
El periple dels seus besavis i el seu propi, amb totes les seves diferències, fa que el president d'UNICEF Comitè Espanyol hagi desenvolupat una especial sensibilitat cap als problemes que pateixen els immigrants. Reprova amb contundència "els brots hostils i xenòfobs" cap als estrangers que viuen a Espanya que ha observat en els últims anys. També destaca les actituds que considera positives. "Molts metges han donat un cop de mà malgrat els decrets", apunta en clara referència a la norma que va suposar l'exclusió sanitària dels sense papers i que alguns facultatius han trencat per seguir tractant els pacients, independentment de la targeta de residència.
Els seus altres "herois de la crisi" són els professors. "Els mestres tracten de pal·liar les diferències entro els petits per qüestions econòmiques", apunta. Ho veu al col·legi públic al qual acudeix el seu fill petit, qui li explica que alguns companys de classe se'n van a casa a dinar perquè no tenen recursos per pagar el menjador escolar.
Espanya, bressol de pobresa
Però Angulo no se sent sol davant el repte de millorar la vida del 27,7% dels menors espanyols, els quals viuen per sota del llindar de la pobresa. "UNICEF té gairebé 300.000 socis que aporten de mitjana uns 140 euros a l'any", subratlla. "Tenim una societat solidària. Hi ha molta gent que s'ha estat de la cervesa per donar-lo a organitzacions socials civils. Només l'any passat, el nombre de socis d'UNICEF va augmentar en 50.000 persones ", destaca.
Malgrat que es desfa en afalacs cap a la solidaritat espanyola, Angulo s'afanya a reclamar un pla governamental sòlid i ràpid per ajudar la infància i que el seu futur no quedi a mercè de la bondat ciutadana i abocats a fer cua als bancs d'aliments. De nou, el diplomàtic tira de memòria i es remunta a la seva infància. "Recordo els carnets de racionament i que venien en camions per repartir menjar. Espero que no haguem de fer-ho ara", diu amb serenitat.
"M'ha tocat viure fams, huracans... i he vist molts drames. He estat molt a prop dels problemes de la gent", conclou. Ara, en la seva nova faceta de president d'UNICEF Comitè Espanyol, no haurà d'agafar un avió, ni tornar al passat per connectar amb aquells que necessiten la seva ajuda. N'hi haurà prou amb que s'ajupi per escoltar els més baixets, els companys d'escola del seu fill, els nens per als quals la crisi no és que pugi la prima de risc, sinó una nevera buida.