República Centreafricana: Com són els treballadors humanitaris?

 

Passar diverses hores dins del cotxe, rebotant a les carreteres plenes de sots, és una de les poques possibilitats que tenen els companys d'UNICEF a República Centreafricana per poder parlar entre ells, lluny de l'estrès diari de treballar en una situació d'emergència humanitària Nivell 3 (el màxim nivell d'emergència que reconeix Nacions Unides).

La setmana passada, vaig participar en un viatge d'avaluació a Sibut, un poble a tres hores de la capital de la República Centreafricana, Bangui. Però, aquesta vegada, en lloc de centrar-me en el que va succeir quan vam arribar a Sibut, vull parlar sobre alguns dels companys amb els quals vaig compartir el viatge.

 

 

En Bob va arribar a la República Centreafricana 4 dies després del cop d'Estat el març de l'any passat. Ell és un dels 4 treballadors humanitaris d'UNICEF que es van quedar al país, quan el personal va ser evacuat a Camerun.

Ha treballat per a UNICEF durant gairebé un quart de segle, en la primera línia de la resposta humanitària a Etiòpia, Kenya, Somàlia i Sudan. "Cal ser absolutament optimista en aquest treball. No hi ha lloc per als pessimistes", explica.

 

 

 

 

 

 

 

"Vaig estudiar molt i els meus pares van patir molt per enviar-me a l'escola". La Gilberte es va convertir en mestra i després a especialista en educació amb UNICEF.

Ha hagut de sacrificar temps lluny dels seus cinc fills, d'entre 6 i 23 anys, per treballar a la República Centreafricana, un destí per adults. "Parlo amb els meus fills cada dia al migdia i cada nit", explica.

El seu compromís d'ajudar a reconstruir el sistema educatiu a la República Centreafricana està vinculat a la seva creença que l'educació pot transformar vides. "No és el que ets avui el que et defineix, és el que vols ser i la teva capacitat per ser més", assenyala.

 

 

 

 

 

 

 

 

Abans de traslladar-se a la República Centreafricana, l'Orohi Yoro va estar en la primera línia de la resposta humanitària al seu país d'origen, Costa d'Ivori.

A l'Orohi li va tocar, per exemple, treballar després de la crisi que hi va haver en el bienni 2010-2011, va ser atacat a punta de pistola i testimoni d'actes horribles de violència perpetrats a la selva.

Ell explica que malgrat tot la seva passió per defensar els drets dels infants, incloent l'alliberament dels nens dels grups armats, va ser el que el va sostenir i el que el segueix inspirant dia a dia en el seu treball.

 

 

 

 

 

Més de 150 membres del personal d'UNICEF treballen en aquests moments a la República Centreafricana.

Tots ells tenen les seves pròpies històries sobre el que els inspira i el que han hagut de sacrificar per tal de treballar enmig d'una crisi violenta, on posen en risc la seva pròpia seguretat per ajudar els altres.

L'únic que tenen en comú és el compromís de promoure els drets dels infants, a tot arreu, en tot el que fan.
Coneix més sobre la nostra feina a República Centreafricana.