República Centreafricana: l'educació és un pas cap a la pau
Per Souleymane Diabate, representant d'UNICEF a la República Centreafricana.
No podíem veure l'interior de l'aula a l'escola per a desplaçats Saint Charles Luanga a Bangui, República Centreafricana. Estava tancada.
Els matalassos, les maletes, les cassoles i les galledes s'apilaven contra la finestra.
Per poder mirar dins, el meu company Bart va pujar a la cantonada d' un matalàs de colors on una família havia establert la seva llar en aquell camp que creixia ràpidament.
Vint mil persones estan vivint als terrenys del'església i l'escola, la majoria d'elles infants.
Va ser la setmana següent a la meva arribada a Bangui. Estava visitant els assentaments més grans juntament amb els meus companys del sector de l'educació.
UNICEF està instal·lant espais temporals d'aprenentatge en camps de desplaçats com el de Saint Charles Luanga, per als nens que van haver de deixar el col·legi després de l'inici del conflicte al desembre. El capellà que gestiona les instal·lacions ens va portar a l'interior d'una de les aules de l'escola tancada.
Estava plena de dibuixos, decoracions i pòsters fets a mà. Les coses dels alumnes seguien a les seves taquilles i els pupitres estaven coberts de pols. A la pissarra, escrita pulcrament i en cursiva, hi havia la data: 4 de desembre, el dia abans que la lluita esclatés a la capital, Bangui. Els alumnes no han tornat des de llavors. Vam escoltar trets mentre estàvem a l'aula deserta. Em van dir que era normalsentir trets cada poques hores en aquesta part de la ciutat.