Por primera vegada els infants son el col·lectiu més pobre a Espanya

En només dos anys hi ha gairebé 205.000 infants més per sota del llindar de la pobresa, segons recull un informe d'UNICEF Espanya. La pobresa crònica de la infància ha crescut en un 53% en tres anys

A Espanya, gairebé 2.200.000 nens viuen per sota del llindar de la pobresa [1], sent el col · lectiu més afectat per la crisi econòmica, segons recull un informe elaborat per UNICEF Espanya que ha estat presentat avui. La pobresa infantil, estabilitzada durant anys al voltant del 24% de la població menor d'edat, ha superat el 26%, un percentatge que està gairebé cinc punts per sobre de la mitjana nacional el 2011 i que mai s'havia assolit per aquesta franja de edat des que existeix l'Enquesta de Condicions de Vida (2004).

El document Infància a Espanya 2012-2013 destaca que en només dos anys hi ha gairebé 205.000 nens més que viuen en llars amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. Entre les dades que recull l'informe, destaca que el nombre de llars amb infants amb tots els seus membres adults sense feina ha crescut un 120% entre 2007 i 2010, gairebé dues vegades més que el total de llars. Aquesta dada demostra que l'impacte de la crisi és més fort en les famílies amb nens, detectant casos d'un empitjorament de les condicions de vida, que pot afectar la qualitat de l'alimentació, a la convivència ia les relacions entre pares i fills. Quant a persistència i intensitat de la pobresa, la pobresa crònica[2] ha augmentat en un 53% en tres anys. Una altra dada destacable és que el 2010 el 13,7% dels nens vivia en llars amb un nivell de pobresa alta [3], sent la xifra més elevada de tots els països de la Unió Europea dels 15, i només per sota de Romania i Bulgària a l'Europa dels 27.La importància de protegir la inversió en infànciaL'experiència d'UNICEF demostra que països de diferents regions del món que en situacions difícils van fer un esforç per aplicar mesures amb 'rostre humà', protegint els recursos dedicats a les famílies i els nens, van tenir una sortida millor i més sostenible a la crisi. Per aquest motiu, es fa imprescindible mirar més enllà del curt termini, analitzant detingudament el possible impacte present i futur de les decisions que es prenguin en cada moment. A més de protegir la inversió en la infància, UNICEF advoca per una millora de la qualitat, l'eficiència i la coordinació de les polítiques destinades a la infància. Els costos de no actuar no només afecten els nens i les famílies més vulnerables de forma immediata, sinó que comprometen el creixement i el benestar de tota la societat a mitjà i llarg termini.Propostes d'UNICEF Espanya per a una recuperació amb rostre humàEls nens i nenes són els últims responsables de la crisi dels últims anys però estan patint les conseqüències de forma tan o més greu que altres col · lectius. L'impacte de la situació sobre ells està sent, però, gairebé invisible,  són els que menys capacitat tenen per enfrontar-se a la crisi ia les seves conseqüències. La protecció de la igualtat d'oportunitats per a la infància és una qüestió d'ètica i justícia, però a més és una aposta estratègica i transformadora, beneficiosa per al desenvolupament sostenible de la societat. Per contra, el cost de no actuar pot tenir conseqüències irreversibles a mitjà i llarg termini. Per aquestes raons, UNICEF Espanya proposa les següents mesures bàsiques:

•  Protegir les inversions destinades a la infància.
•  Posar els infants i les seves famílies en el nucli de les decisions polítiques.
•  Millorar la coordinació, l'eficàcia i la coherència en la gestió de la salut, l'educació, la protecció de la infància i la lluita contra la pobresa.
•   Elaborar un Pla Nacional contra la pobresa infantil, tal com va recomanar el 2010 el Comitè dels Drets del Nen i va ser recollit en els programes electorals dels principals partits en les passades eleccions.

[1] Pobresa relativa o per sota del llindar de la pobresa: per sota del 60% de la mediana dels ingressos anuals per llar. [2] Pobresa crònica: aquells que porten tres dels quatre últims anys sota el llindar de la pobresa. [3] Pobresa alta (2010): família amb dos nens menors de 14 anys amb ingressos inferiors a 10.983 euros anuals.