Síria: infants amarats de terror
Per Raquel Fernández, Directora de Comunicació d'UNICEF Comitè Espanyol.
Post publicat al blog 3500 Millones d'El País.
Més de quatre milions d'infants afectats per la guerra
de Síria.
Una dotzena de paraules en una pantalla, en un univers en
línia de milers de milions de paraules viatjant a velocitats
supersòniques que fan difícil triar on aturar-se a cada moment. I
moltes dotzenes de paraules passen desapercebudes, per molt que
englobin mort, terror, dolor, desesperació i mancances greus perquè
alguns milions de persones puguin seguir vivint. És del que parla
la mirada de vegades opaca de molts nens sirians en els camps de
refugiats, la seva infància ha estat aixafada per una
tragèdia creada pels adults. Per adults de la segona
dècada del segle XXI.
Els infants d'aquesta mateixa dècada que estan aconseguint
sobreviure dins de Síria, ho fan fugint d'una banda a un altra dins
del seu país, buscant amb les seves famílies llocs segurs
en els quals no sigui impossible tenir aigua, menjar i una
oportunitat de viure. Fins i tot tenint tot això, fa dos
anys que dos milions d'aquests nens no van a l'escola: com serà la
Síria del futur pròxim si ara els seus nens viuen el terror i ja no
poden anar a l'escola?
L'únic que tenen en abundància és por, que viurà amb ells un
temps, molt o poc, depèn del que hagin patit. Però tanta por que,
setmanes després d'haver arribat a una zona amb certa seguretat com
un camp de refugiats, "si veuen un avió comencen a
tremolar", explica el professor Samir Belshi.
La Tulin, de nou anys, va tremolar amb moltes bombes abans
d'abandonar la seva casa, fins que va passar una cosa definitiva:
"un dia una bomba va explotar a prop del col · legi i la nostra
mare va dir que havíem de marxar". Es van unir a l'èxode
rumb al Kurdistan iraquià i ara viuen com a refugiats al camp de
Domiz. Totes les històries tenen el nexe comú d'explosions
que provoquen morts, de grups armats que amenacen o disparen, i de
destrucció de la infància que els nens siriansconeixien fins ara.
La mirada de la Tulin va recuperar la seva brillantor, com la
majoria dels nens que porten un temps en altres països. Van
espantant la por a base de deixar de sentir bombes, tenir les
necessitats bàsiques cobertes i poder anar a l'escola.
Darrere d'aquest èxit, les seves famílies, professors, nous i vells
amics, i les persones i entitats que a través de les seves
aportacions fan possible el treball incansable dels professionals
d'organitzacions humanitàries que es deixen la pell, moltes vegades
posant en risc les seves vides, en aquests inferns que obrim a la
terra.
Hi ha tres milions d'infantss desplaçats dins de
Síria.
Fora del país ja hi ha més d'un milió que avui són refugiats
en altres fronteres.
7.000 no ho van aconseguir, han mort en l'infern d'una
guerra.
Què necessiten els nens sirians que sobreviuen? Pau. I, mentre
s'arriba a aquest somni, ajuda humanitària per viure, suport per superar la por abans
que els escanyi, estar protegits i tornar a l'escola.