Els nens i nenes d'educació infantil encara poden ser molt petits per oferir-los informació sobre els desastres naturals i les seves conseqüències. Emocionalment i que els poden generar frustració, pors i sensació d'indefensió.

Los niños y niñas de educación infantil pueden ser aún muy pequeños para ofrecerles información sobre los desastres naturales y sus consecuencias. En aquestes edats, un aspecte important de la protecció davant d'emergències és evitar-los l'exposició a imatges i notícies que encara no poden processar cognitivament i emocionalment i que els poden generar frustració, pors i sensació d'indefensió. Més informació en aquest post: Com parlar als nens i nenes sobre desastres, emergències i catàstrofes. 

Com a norma general, la informació sobre els perills ha d'anar acompanyat de la competència i autonomia del nen o nena per fer front al risc: si es pot autoprotegir (encara que sigui demanant ajuda o corrent), necessita la informació fiable per poder fer-ho, però si el seu propi nivell de maduresa fa indefens al perill, massa informació pot generar-li ansietat. Un conte que pot ser útil per transmetre de manera amable la importància de preparar-se davant dels desastres naturals és Els tres porquets i el vent ferotge.

El que sí que és molt recomanable és tractar el tema amb les famílies. L'activitat "Som infància", a la seva guia per a educació infantil inclou una versió per ser treballada amb les famílies de l'alumnat que es pot adaptar per abordar amb pares i mares qüestions molt rellevants relacionades amb la seguretat i protecció de les seves filles i fills davant de riscos mediambientals.

A partir de segon cicle d'educació primària i durant tota l'educació secundària i el batxillerat, no només és possible sinó altament recomanable abordar la qüestió de les notícies falses o fake news. De fet, és possible que gran part de la informació que el nostre alumnat tingui sobre aquesta emergència provingui de fonts poc fiables, algunes fins i tot malicioses.

Podem recopilar, prèviament a l'activitat, algunes notícies falses que ens hagin cridat l'atenció (no cal que siguin moltes, ni que siguin les més dramàtiques) i fer les preguntes següents:

1. Sabem si aquesta notícia és real o falsa? Com ho podríem saber?
2. Qui ha creat aquest missatge? Què sabem sobre qui difon la notícia? És fiable? Per què? Sabem quins són els seus interessos?
3. Quines tècniques fa servir el missatge per atraure l'atenció? És emocional? És cridaner? És persuasiu? Com ho sabem?
4. Com creiem que interpretaran diferents persones aquest missatge? Quin impacte té sobre mi? I sobre una víctima? Sobre algú que no sabés res del tema? A qui va dirigit el missatge? Per què?
5. Quins valors i punts de vista reflecteix el missatge? Quins falten?
6. Per què s'envia aquest missatge? 

Perquè l'activitat es desenvolupi de manera positiva cal que, com a docents, hàgim fet prèviament aquestes mateixes reflexions, de la manera més assossegada i reflexiva possible i amb la màxima objectivitat.

Les emergències, especialment si ens toquen de prop, són molt emocionals. Resulta difícil conèixer aquest nivell de patiment humà sense experimentar sentiments negatius que, de vegades, ens poden portar a actituds i comportaments poc constructius (si no directament destructius). Alguns punts que ens indiquen línies vermelles:

• Primer de tot, hem de tenir en compte el nostre propi estat emocional, ja que facilitarem l'activitat. Si sentim que la nostra pròpia emocionalitat sobre la situació pot ser un obstacle, potser prudent deixar la reflexió per a un altre moment.
• La prioritat de les activitats sobre emergències no ha de ser generar debat, ja que són situacions molt dramàtiques que afecten greument els drets de les persones afectades. Enfocar-se a entendre objectivament la situació, basant-nos en el volum més gran de dades fiables que puguem obtenir i canalitzar l'emoció cap a la solució de problemes, l'empatia i la solidaritat és més recomanable.
• En alguns grups o aules podem conèixer o intuir determinades vulnerabilitats emocionals o de salut mental. Si creiem que algun alumne o alumna pot reaccionar desproporcionadament davant de continguts de certa intensitat, la prioritat és protegir i salvaguardar el seu benestar.

Ens agradaria poder dir que donéssiu a UNICEF, però no és possible perquè actualment no tenim operatiu d'emergències als països desenvolupats. No obstant això, la nostra experiència de més de 70 anys en algunes de les pitjors emergències del món ens faciliten fer algunes recomanacions:

• Busca una organització, institució o associació que ja estigui establerta a la zona i que disposi prèviament de recursos i estructura per canalitzar l'ajuda. Això farà que la vostra acció sigui més coordinada, ràpida i eficaç.
• Les donacions econòmiques són més pràctiques, flexibles i eficaces que les donacions en espècie. De vegades, els costos de transport i logística necessaris per portar coses són molt més cars que els objectes en si. A més, les donacions econòmiques permeten a les organitzacions atendre les persones afectades temps després, quan l'emergència deixa d'aparèixer a les notícies i comença a ser oblidada.
• Algunes necessitats més dramàtiques sorgeixen quan els equips d'emergència deixen de treballar a la zona i tot sembla més tranquil. És molt necessari donar per a les primeres feines d'emergència, però també ho és donar a organitzacions que puguin seguir atenent les necessitats més enllà de la primera acció d'emergència.
• Per últim, una cosa que no hauria de ser necessari recordar: Mai s'ha de donar allò que ens sobra o coses trencades, brutes o inservibles. Si són escombraries a casa nostra, més ho serà en un lloc devastat. No pensem que la desesperació pot portar els altres a acceptar allò que nosaltres no volem. Si promovem l'educació en drets tenim la responsabilitat de respectar la dignitat de les persones. A més, els objectes inútils consumeixen recursos (transport, emmagatzematge, hores de treball en recollida i selecció) que es roben a altres tasques d'emergència.

UNICEF no capta fons per a l'acció d'emergència d'aquesta DANA. Si rebeu informació d'algun membre de la comunitat educativa demanant fons per a UNICEF, verifiqueu que:

1. No s'hagi equivocat d'organització (no tenim un nom senzill i, de vegades, una persona pot equivocar-se sense mala intenció).
2. No sigui un scam o una estafa del que la mateixa persona sigui víctima sense saber-ho.
3. No sigui un engany malintencionat.

Els centres interessats a utilitzar els nostres materials, propostes d'activitat i recursos educatius sobre emergències podeu fer-ho sense restriccions (de fet, ens alegra que serveixin d'ajuda) però, si feu captació de fons, demanem que comuniqueu clarament a la vostra comunitat educativa quina és l'organització, associació o institució a què es destinen els donatius.

El primer és tenir en compte que els menors no han de participar en tasques de voluntariat que puguin posar en perill la seva salut física o emocional.

Fins i tot si es donen les condicions de seguretat necessàries, és important que hi participin sota la supervisió d'un adult responsable. A diferència de les activitats quotidianes dels programes d'acció i servei, on els grups d'adolescents poden assumir tasques de coordinació, les emergències tenen un nivell d'imprevisibilitat que no permet assegurar totalment la seguretat física i, sobretot, emocional dels i les adolescents que hi participen.

Si al vostre centre educatiu no teniu un programa de voluntariat o d'acció i servei ja establert, no és recomanable que us estreneu amb una emergència. Tot i això, pot ser molt bona idea canalitzar la motivació que genera una situació d'aquest tipus per establir les bases d'un grup que pugui ajudar en el futur o fins i tot col·laborar en els plans de prevenció d'emergències del vostre centre educatiu.