Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible

"Els nens viuran en el futur que nosaltres construïm"

Per Khaled Mansour, Director de Comunicació d'UNICEF a Nova York

Amb més de 7.000 milions de persones al planeta, la comunitat internacional hauria de preguntar a Rio de Janeiro el que significa el desenvolupament sostenible per als 2.200 milions de nens i nenes que hi ha al món. Després de tot, el futur que volem i estem construint, serà seu i dels seus fills per viure'l. I hauria de ser més equitatiu.

El desenvolupament sostenible està relacionat ambreconèixer activament, comprendre i actuar en lesinterconnexions entre l'economia, la societat i el medi ambient. El progrés assolit en les últimes dècades en la reducció de la mortalitat infantil i la pobresa, en l'escolarització de nens i en la millora de l'accés a aigua potable no ha tingut precedents. Tot i això, aquestes millores no s'han traduït en un desenvolupament equitatiu.

 
Per exemple, un estudi recent d'UNICEF va mostrar queles disparitats entre el 20 % de la població més pobra i més rica en 18 de 26 països estudiats no han disminuït, malgrat que s'ha produït un descens significatiu en l'índex de mortalitat infantil. Tot això emmascara una història de desigualtat.
 
No és suficient per UNICEF simplement debatre sobre el fet que els nens han d'estar en el cor del que produeix el desenvolupament sostenible. L'enorme tasca que els líders tenen per endavant ésestendre els beneficis del desenvolupament i arribar a totes les famílies. Les marcades disparitats romanen o s'estan ampliant i estan posant a les comunitats més pobres en molts països sistemàticament en clar desavantatge.
 
Aquest és un temps en què el panorama del desenvolupament està canviant, i no només a causa de la crisi econòmica mundial. Els canvis van ser evidents en el Fòrum l'any passat a Busan sobre l'efectivitat de l'ajuda i són més aparents a mesura que s'acosta la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible a Rio de Janeiro.
 
Sobre aquest nou panorama, el Secretari General de Nacions Unides ha cridat a establir objectius de desenvolupament sostenible, construïts sobre la base dels actualsObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), i  "a establir els fonaments d'un creixement econòmic dinàmic, respecte per el planeta i equitat social ".
 
Les discussions a Rio sobre l'agenda posterior als ODM podriencanviar potencialment la forma en què la comunitat internacional pensa sobre eldesenvolupament i elcreixement. 
 
La necessitat d'aquest canvi és evident per la coincidència de la crisi d'aliments, financera i econòmica, i elsdesastres naturals dels últims anys, els quals contribueixen a la falta d'estabilitat i seguretat en diferents nivells. La inversió equitativa en els sectors socials, com la salut i l'educació, promou realment l'estabilitat social i política, i construeixresiliència per a futurs impactes.
 

els Exemples DE BRASIL i INDONèSIA

Brasil i Indonèsia en són exemples. Aquests països han estat capaços de fer front a la recessió mundial millor que altres. A més, la millora en la resposta als desastres naturals de Bangladesh s'ha atribuït en part a la seva economia més diversificada, els seus programes de reducció de la pobresa i els seus esforços per donar suport a les comunitats més remotes i desafavorides a les zones propenses a desastres.

D'altra banda, els resultats d'invertir en infància són fàcilment apreciables. Un any addicional d'escolarització de les nenes pot augmentar els seus futurs salaris entre un 10% i un 20%, salaris que al seu torn les dones, més que els homes, reinverteixen en les seves famílies posant en marxa un nou cicle d'oportunitats i de prosperitat .

 
El Banc Mundial estima que invertir en nutrició pot augmentar el PIB d'un país almenys entre un 2% i un 3%. Tenint en compte l'impacte que té la nutrició sobre la salut, el benestar i el desenvolupament, UNICEF està redoblant els seus esforços, tant a nivell mundial com nacional, per reduir la desnutrició.
 

EQUItat Per trencar EL Cercle DE LA POBREsA

Un desenvolupament més equitatiu i sostenible és factible, moralment correcte i savi, al mateix temps que salvaguarda els drets de la infància. Invertir de manera equitativa en els nens trenca la transmissió generacional de la pobresa, crea societats més estables i contribueix al creixement sostenible.
 
Aquest enfocament comença dirigint els escassos recursos allà on puguin tenir més impacte: els nens que s'enfronten a privacions com a conseqüència de pobresa, gènere, ubicació geogràfica o qualsevol aspecte que suposa una barrera discriminatòria.
 
Per últim, el principi rector dels drets dels nens es pot posar en pràctica a través d'un enfocament socialment equitatiu per al desenvolupament sostenible. En altres paraules, per tal que el desenvolupament sigui realment sostenible i beneficiós per a les futures generacions -els nens d'avui- aquest ha de ser equitatiu.