La desnutrició infantil, a debat

“La situació és tremenda en molts llocs del món. La desnutrició té a veure amb la pobresa i amb la falta de drets humans. Es parla d'ella com a impossible de resoldre, alguna cosa que no és certa. Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat enorme”, amb aquestes paraules Rosa María Calaf ha obert el debat sobre desnutrició infantil que ha tingut lloc a la seu d'UNICEF Espanya.

Junto a ella, ocho mujeres periodistas de diferentes medios de comunicación, Ana Pastor de Televisión Española,Angels Barceló de Cadena Ser, Lola Huete Machado de El País Semanal, Joana Socías de El Mundo,Ana Tagarro de XL Semanal, Leticia Iglesias de Telecinco, Mónica Carrillo de Antena 3 y Cristina Saavedra de LaSexta han conversado sobre esta amenaza que afecta a casi 200 millones de niños en el mundo en desarrollo.  

“Lo difícil es vender estos temas con la crisis y la situación económica que hay en España. Creo que hay que dejar de hablar de solidaridad y hablar de crisis alimentaria. Es importante hablar del negocio del hambre”, comentó a Ana Tagarro respondiendo a la afirmación de Calaf sobre la responsabilidad de los medios.

Al seu costat, vuit dones periodistes de diferents mitjans de comunicació, Ana Pastor de Televisió Espanyola, Angels Barceló de Cadena Ser, Lola Huete Machado d'El País Setmanal, Joana Socías d'El Mundo, Ana Tagarro de XL Setmanal, Leticia Iglesias de Telecinco, Mónica Carrillo d'Antena 3 i Cristina Saavedra de LaSexta han conversat sobre aquesta amenaça que afecta a gairebé 200 milions de nens al món en desenvolupament. “El difícil és vendre aquests temes amb la crisi i la situació econòmica que hi ha a Espanya. Crec que cal deixar de parlar de solidaritat i parlar de crisi alimentària. És important parlar del negoci de la gana”, va comentar a Ana Tagarro responent a l'afirmació de Calaf sobre la responsabilitat dels mitjans.

La fam en la Banya d'Àfrica 

La situació de crisi alimentària que travessa la Banya d'Àfrica, i especialment la fam que està afectant a més de13,3 milions de persones en tota la regió va ser un dels primers temes que es va tractar en el col·loqui. “No hi ha només una causa perquè s'hagi produït aquesta gran emergència. Tot ha influït. El conflicte bèl·lic a la zona, la pujada brutal del preu dels aliments, la sequera, tot això fa que es s'arribi a aquesta situació d'emergència total”, va comentar Leticia Iglesias.“La crisi de la Banya d'Àfrica és alguna cosa puntual, però la desnutrició crònica està a l'ordre del dia. La desnutrició és el més normal, l'he vist a Somàlia, ho he vist a Kenya, Uganda, Rwanda", va postil·lar Joana Socías, recordant la seva experiència en diferents països africans. I és cert, la desnutrició crònica és menys visible que l'aguda, però també comporta greus conseqüències. Pot produirretards irreversibles en el desenvolupament i creixement. Així ho recordava Angels Barceló.“Ho hem fet molt mal si hem aconseguit que la desnutrició sigui una malaltia invisible, si hem estat incapaces d'explicar que això de la fam és més que una malaltia, que hi ha molt darrere: especulació, crisi alimentària, mercat”. En aquesta mateixa línia es va expressar Mónica Carillo, entonant de nou el mea culpa dels mitjans: “Àfrica és el continent invisible, no compte, i quan compte, és mal senyal, senyal que hi ha una emergència. I encara així també s'esgota com a notícia”. I després del pessimisme i la crítica sobre el paper dels mitjans, va arribar el moment de l'optimisme de la mà d'Ana Pastor: “Jo sóc optimista. Et diuen que no perdis el Nord, però jo no vull perdre el Sud, no vull ser neutral. Els que tenim visibilitat, hem de lluitar per un periodisme molt més actiu. Tinc la sensació, i ho veig diàriament a Twiter, que la gent ens exigeix anàlisi, ens exigeix que vinculem el que passa aquí a Espanya i el que està passant a Àfrica. Allí la crisi és perdre a dues dels teus vuit fills”. Per la seva banda Cristina Saavedra, que a més de periodista és responsable de projectes de l'ONG Global Humanitària a Costa d'Ivori, va recordar la necessitat que la societat col·labori i sigui responsable. “ Crec que la solució dels problemes, dels quals ocorre a Àfrica, pansa per nosaltres”. Al que Lola Huete va afegir: "La solidaritat no resol el problema d'Àfrica. La solució és política. Si la ciutadania no es mou i és conscient de la injustícia, hi ha poc que fer. Però també cal veure el bé, i Àfrica ha millorat molt, la societat civil s'està organitzant. Les dones estan agafant poder”. La campanya d'UNICEF també fa referència a la influència que l'educació de la dona i la seva posició en la societattenen en l'alimentació dels fills i com en aquells llocs on les dones controlen els recursos familiars hi ha menys desnutrició. La trobada va acabar amb una reflexió de Rosa María Calaf, que en el seu paper de moderadora, va tancar el debat: “Ser solidari no és reaccionar en un moment puntual, ser solidari és viure solidàriament tots els dies. És important transmetre la idea que en aquest món hi ha molts mons i tots som responsables del que passi en tots ells”.