Les pors i les esperances d'una mare a Kènia

Quan el cel es cobreix d'un mantell gris de núvols densos i el vent bufa amb força, en qualsevol lloc del món s'espera pluja, peròDadaab, una succesió de campaments de refugiats a la frontera entre Kenia i Somalia, no és qualsevol lloc del món, i hi ha poques possibilitats que plogui en aquesta regió d'Àfrica oriental copejada per la sequera.

 

La pluja seria un alleujament per a Ibdio. Ara és una mare soltera de 25 anys amb tres nens, y el seu fill gran, Faisal, té 14.

 

Ibdio i la seva familia van arribar a Dadaab fa uns deu dies i, com la resta de les prop de 1.300 persones que arriben tots els dies, havien de trobar un lloc en l'amuntegat campament de Dagahaley..

 

Els tres campaments que composenDadaab (Dagahaley, Ifo y Hagadera) van ser dissenyats originalment per albergar a 90.000 persones després de la guerra civil de Somàlia l'any 1992.Uns 400.000 desplaçats viuen en l'actualitat aquí. Dadaab s'ha convertit en el major complex de refugiats del món, i continua creixent.

 

La família Ibdio va deixar Dinsor, en la regió somali del Baix Juba devastada per la guerra, a causa de la gana i la por.La seva història no és diferent a la dels 40.000 refugiats que han arribat des de principis de juny.

 

Ibdio i la seva família van trigar 15 dies a arribar a Dadaab i el viatge va ser dur i perillós. "Sortim (de Somàlia) amb esperança. L'esperança és el que ens va donar força per a seguir... però ara que estem aquí no sabem qué fer. No hi ha res per a nosaltres ", comenta la jove mare.

 

El seu marit els va abandonar una setmana abans que decidissin marxar. Va fugir amb les dues últimes vaques vives. "Va perdre el cap a causa de la sequera que estava matant a tots els nostres animals", pensa Ibdio en veu alta.

 

Ibdio, al costat de la seva mare i els seus tres fills, van viatjar els primers 120 quilòmetres amb cotxe. Quan es va espatllar, van seguir a peu durant cinc dies. En el camí va veure famílies que enterraven als seus fills o als seus pares, i sentia el temor constant de perdre a un dels seus.

 

"Un altre camió ens va portar a Dhobley (ciutat fronterera amb Kenya). No obstant això, a la frontera vam haver de deixar enrere totes les nostres pertinences. Ara no tenim res", explica la jove mare.

 

La familia sobreviu avui gràcies als aliments proporcionats per les agències d'ajuda, aliments que han de durar tres setmanes.

 

"Encara tirem amb el que ens van donar: una mica de blat de moro, oli i farina de blat. Però ja gairebé s'ha acabat. Les nits són aterridores. Estem exposats a la gent dolenta que ronda a la nit i als animals salvatges", diu Ibdio.

 

La familia de Ibdio és una de les moltes a les que UNICEF està tractant d'ajudar, no només a Dadaab, sinòen tota la Banya d'Àfrica.

 

UNICEF ha augmentat el subministrament d'aliments terapèutics llestos per el seu consum als hospitals i centres de nutrició en els campaments de Dadaab i les comunitats d'acolliment, ajudant a tractar als nombrosos nens que arriben i sofreixen malnutrició aguda.

 

Per a millorar l'accés a l'agiua potable en les rutes dels refugiats, UNICEF també està recolzant el subministrament d'aigua potable en camions. Fins al moment s'han distribuït uns 20.000 litres d'aigua als refugiats. Això ha permès a les famílies accedir a l'aigua en intèrvals regulars i ha millorat la situació de les comunitats d'acolliment establertes entorn dels punts de distribució d'aigua.

 

En els campaments, UNICEF està treballant amb altres organitzacions per a distribuir bidons, sabó i promocionar hàbits d'higiene saludables, amb l'objetiu de reduir l'amenaça sempre present dels brots de malalties. Uns70.000 nens han estat vacunats fins el moment contra elxarampió i la pòlio.

 

Aquesta no és una crisi passatgera. Es nececsita ajuda inmediata, així com una estratègia a llargo termini. UNICEF es proposa construir 146 nous centres d'ensenyança i aules en els campaments per a acomodar als refugiats nouvinguts i alleujar la congestió a les escoles ja existents. Aquests centres estaran situats als afores del campament, on viuen molts refugiats nouvinguts.

 

I per garantir que els qui arribin després del seu espantós i complicat viatge sàpiguen quins serveis estan disponibles, UNICEF també està treballant amb altres organismes a Dadaab per assegurar-se que s'han desenvolupat les xarxes de comunicaciónecessàries per a informar als refugiats i les comunitats d'acollida dels serveis disponibles en àrees com educació, salut i protecció social.

 

Aquesta combinació de serveis i el suport forma part d'una operació més àmplia que tracta de millorar la situació dels més de dos milions de nens afectats per la sequera a la Banya d'Àfrica. Amb cada vida salvada, i amb tots els nens protegits, una mica de l'esperança que mares com Ibdio estan buscant tan desesperadament pot tornar a aparèixer.