Llevadores i llevadors: ajudant a néixer a Bolívia
Post de Blanca Carazo, Responsable de Projectes de Cooperació d'UNICEF Espanya.
La senyora Gregoria Carrer és llevadora tradicional al centre de salut de Curahuara de Carangas, al departament d'Oruro, a l'oest de Bolívia. Des dels 15 anys assisteix a altres dones en el moment del part. "La meva tia ho feia i a mi des de sempre em va agradar".
"Tinc un ítem", ens diu orgullosa. Això vol dir que, des del 2007, és funcionària del Ministeri de Salut. Als centres de salut del departament d'Oruro la medicina tradicional i la biomedicina (com anomenen la nostra medicina "occidental") comparteixen un mateix espai, el paracetamol i les infusions de fonoll conviuen en les farmacioles dels pacients.
Això és una manifestació de l'estratègia nacional SAFCI: Salut Familiar Comunitària Intercultural, amb la qual el Ministeri de Salut i Esports busca apropar la salut a totes les famílies, especialment les més vulnerables, respectant la riquesa cultural i les tradicions i creences dels diferents grups indígenes.
A més de fomentar l'intercanvi de sabers, el fet quellevadores i metges tradicionals estiguin als centres de salut fa que moltes famílies eliminin les seves reticències cap al sistema convencional i s'acostin al centre de salut.
La Narcisa Condori, de 18 anys, va donar a llum fa cinc dies, i ens explica que va venir a tenir a la seva filleta a l'hospital "perquè és més segur". Per la seva banda, la Guillermina Vadillo, que surt del centre amb les seves tres filles menors després de la revisió de la petita, ens explica que, dels seus cinc fills, els tres primers van néixer a casa i les dues menors a l'hospital.
Davant la pregunta de "I per què va amb les dues petites a l'hospital?" Respon sense embuts: "Perquè aquí està la senyora Gregoria". Els cinc fills d'aquesta dona van néixer amb l'ajuda de la grassoneta i somrient llevadora, i ella és la raó per la qual, avui dia, molts nens de Curahuara, no només neixen ben atesos en aquest centre, sinó que a més, gràcies a les orientacions donades per la senyora Gregoria, van puntualment a les seves revisions i vacunacions, de manera que les seves possibilitats de créixer amb bona salut augmenten.
"Jo parlo aimara, i per això confien en mi". No és d'estranyar.L'aspecte bondadós i tranquil de la llevadora inspira confiança de manera espontània, segur que la Narcisa se sent molt més còmoda i tranquil · la parlant amb la senyora Gregoria en la seva llengua materna, que intentant contestar les nostres indiscretes preguntes en espanyol.