Un entorn digital segur per a la infància

El Dia Internacional d'Internet Segura és una ocasió per renovar el nostre compromís amb els drets digitals de les nenes, els nens i els adolescents.

Quan parlem d'una internet segura ens referim al fet que estigui lliure de qualsevol tipus de violència, que els usuaris siguin conscients dels seus drets i responsabilitats i on hi hagi mecanismes democràtics de participació. Promoure un entorn digital segur passa per entendre el seu gran potencial i no romandre aliè als seus riscos, qüestions que reclamen la nostra atenció i proactivitat.

L'ús segur d'internet comporta una responsabilitat que es va adquirint a través del coneixement, el desenvolupament d'habilitats i la construcció d'una postura ètica que permeti a nenes, nens i adolescents relacionar-se a l'espai digital com a qualsevol altre àmbit de les seves vides.

Ineludiblement també passa pel compromís que han d'abraçar alguns actors clau. L'educació ha de contribuir al desenvolupament de les competències digitals i ciutadanes; les administracions públiques amb la creació d'un espai normatiu protector i garantista; i la indústria amb una consciència responsable a l'hora de desenvolupar serveis i productes.

En definitiva, garantir que tots els drets de la infància es compleixen també a l'entorn digital serà un requisit fonamental per poder dir que internet és segur. Mentrestant, toca fer totes les passes per recórrer aquest camí.

Les dades ens guien en el debat

L'entorn digital és realment un ecosistema de dispositius, plataformes i serveis. Internet, xarxes socials, videojocs... els límits entre els uns i els altres es difuminen en la nostra experiència i es transita de l'un a l'altre, moltes vegades de manera inadvertida. Per això considerem que havíem de fer un estudi amb una mirada integral per comprendre el valor que els adolescents reben i donen a l'entorn digital i com aquesta exposició els podia estar afectant.

L'informe Impacto de la tecnología en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades va comptar amb la participació de 50.000 estudiants d'ESO de tot Espanya i aporta evidències que ens han de dur a impulsar decisions tant a l'àmbit familiar com al comunitari. Aquestes dades també poden ser un toc d'atenció de si la prevenció feta fins ara ha donat els seus fruits o li cal un nou enfocament. Vegem alguna de les troballes principals de l'informe:

1. L'ús de la tecnologia suposa una aportació transcendental tant a nivell social com emocional per a un adolescent. Els ajuda a fer amics i amigues, a no sentir-se sols i troben a través seu alegria, diversió, suport, comprensió i benestar emocional, un brollador d'afectes i experiències sense el qual avui és molt difícil viure
2. Hi ha una forta associació entre un benestar emocional menor i l'ús problemàtic d'Internet (1 de cada 3 adolescents). Encara que no es pot parlar d'una relació causa-efecte, però queda clar que aquells adolescents que fan servir de forma intensiva i sense supervisió les tecnologies poden presentar més problemes a nivell emocional i, fins i tot, relacional.
3. Les anomenades addiccions sense substància s'estan convertint ja en un seriós problema de salut pública. Un possible enganxament als videojocs (1 de cada 5 adolescents) caracteritzat per la intensitat, la freqüència i un alt grau d'interferència a la vida quotidiana, té implicacions importants a nivell personal, familiar, acadèmic o laboral, i podria anar acompanyat, fins i tot, d'una simptomàtica clínica.
4. L'ús intensiu sense supervisió i acompanyament de la tecnologia sol tenir repercussions en la convivència familiar i entre iguals. S'ha pogut constatar que a 1 de cada 4 llars hi ha discussions cada setmana per l'ús del mòbil, la tauleta i altres dispositius electrònics. El consum de continguts perjudicials, el contacte amb desconeguts i la utilització de la dark web (l'internet clandestí) són altres cares d'aquesta qüestió.
5. En la relació entre iguals cal parar atenció al sexting (pressions i xantatges que els adolescents "intercanvien" a la xarxa),  a l'assetjament escolar (1 de cada 3 ho pateix) i al ciberassetjament (1 de cada 5) que suposen un significatiu impacte emocional.
6. Segons dades recollides a l'estudi, el 3,6% dels adolescents enquestats diuen haver apostat o jugat diners en línia. Aquestes dades indiquen que hi ha tant una clara tendència a iniciar-se de forma primerenca com un augment de l'accés a aquesta modalitat de joc segons avança l'edat. 

Una responsabilitat col·lectiva

La nova Llei de Protecció Integral de la Infància i l'Observació General 25 del Comitè dels Drets de l'Infant reforcen la necessitat d'actuar com a societat en la protecció i la promoció dels drets de nenes, nens i adolescents també en l'àmbit digital. Tenim una tasca important per promoure un ús segur, respectuós, crític i saludable de la tecnologia.

Amb la campanya #Su Mayor Influencer hem volgut contribuir a donar suport a les famílies en aquest camí, perquè necessiten comptar amb les eines i l'acompanyament necessari per poder exercir la tasca educativa en aquesta era digital

Si nens, nenes i adolescents estan informats i compten amb el criteri necessari per actuar tindran més possibilitats de comprendre els riscos, informar sobre situacions d'abús i buscar ajuda quan la necessitin. El dret a participar també suposa una mesura d'autoprotecció, que és la base per a l'exercici d'una ciutadania.

Tot construint una bona higiene digital

Nacho Guadix García

Responsable d'Educació i Drets Digitals de la Infància

@GuadixNacho