Si avui parlem d'educació, parlem d'avis i àvies

Els avis i les àvies, degut a la seva edat, són els grans afectats per la COVID-19, i això afecta la infància pel lloc que ocupen en la seva educació i el seu desenvolupament. Avui, més que mai, necessiten sentir-nos a prop i, per això, reivindiquem el seu paper com a educadors. 

24 ABR 2020

La gent gran, molts d'ells avis i àvies, són el principal grup de risc de la COVID-19. Dia a dia veiem com són víctimes d'aquest virus i això fa que el seu confinament sigui encara més sever i rigorós, si això és possible. Sense poder tenir accés als seus familiars, separats dels seus fills i néts, viuen la solitud del confinament pensant que podrien haver sentit la seva última abraçada o el darrer petó dels seus néts i nétes. A més a més cal afegir que molts d'ells no gaudeixen dels avantatges i facilitats que poden disposar els seus familiars amb un nivell altíssim de hiperconnectivitat, accés a plataformes digitals, xarxes socials o qualsevol altra eina digital que pugui ajudar a tolerar millor aquesta situació. El contacte humà ha estat i és l'element protagonista de les relacions amb els seus familiars, i ara més que mai seria especialment reconfortant però, per desgràcia, és una cosa que la COVID-19 els ha tret

Els avis i àvies com a referents educatius

Que els avis no tinguin contacte amb els seus néts suposa un gran buit emocional per a aquests, però no podem perdre de vista com els seus néts també perden un gran referent. Els avis juguen un paper importantíssim en el desenvolupament emocional i educatiu dels nens, nenes i adolescents. El paper dels avis ha anat evolucionant segons evolucionava la societat; cada vegada juguen un paper més important en l'àmbit familiar, suplint o ajudant els pares, però també donant un afecte molt especial als seus néts, exercint de protectors o sent un referent en el qual mirar-se per al desenvolupament de diverses facetes de la vida . En aquesta evolució no podem oblidar com, cada vegada més, han assumit el paper d'educadors dels seus néts; són part important de la comunitat educativa, de la relació amb els centres educatius i donen suport als infants en el seu procés d'aprenentatge

En el moment en que algú es converteix en avi es gesta un nou vincle familiar, inexistent fins a aquest moment; es converteixen en una baula imprescindible en la relació entre diferents generacions, esdevenen una part del dia a dia dels nens i nenes, de la seva educació. Són els seus companys de jocs i els seus confidents, però també es genera un efecte transformador en les relacions familiars. Els que fins aquell moment havien estat només pares i mares, i ara són avis i àvies, viuen una transformació en la relació amb els seus fills, que passen a ser pares i comencen a comprendre moltes actituds i comportaments dels seus progenitors, enfortint el vincle entre ells.

Molt més que aquells que en tenen cura: educadors

La COVID-19 afecta tothom, però d'una manera especial els avis i àvies, fet que priva els nens, nenes i adolescents de la possibilitat de gaudir d'elements que enriqueixen la seva educació i desenvolupament:

• Transmissió de la història familiar. Els avis disposen d'informació i coneixement sobre el desenvolupament i la trajectòria de la família, són el nexe d'unió entre generacions, coneixen les històries dels avantpassats familiars (els seus pares i els seus avis) i com ha transcorregut l'esdevenir de les noves generacions (seus fills i els seus néts). Els avis tenen la possibilitat de transmetre totes aquestes experiències i històries que han marcat la trajectòria de la família, i als seus néts els resulta molt atractiu que siguin font de coneixement sobre com va ser el desenvolupament i l'educació dels seus pares, coneixen les anècdotes i situacions que els seus pares van viure quan tenien la seva mateixa edat, i això és un vincle molt important entre néts i avis.
• Influència intergeneracional. Els valors de la generació dels nostres avis, moltes vegades, estan molt allunyats dels que envolten als seus néts, però el valor que té la transferència d'aquests valors, d'aquesta filosofia o experiència de vida és summament important en el procés de socialització o en el desenvolupament de la identitat de l'infant. Són elements que en ocasions s'han saltat una generació, però que en aquests temps és important reprendre, i són els avis els que tenen més possibilitats de transmetre'ls.
• Estima lliure i sense pressió. Els avis estan més alliberats pel que fa a la pressió d'educar i a la responsabilitat que suposa la criança d'un fill, ja han passat per això, fet que els permet centrar-se en donar afecte, a tenir un paper més còmplice i proper amb els seus néts a cada moment. Aquesta proximitat genera un vincle molt especial entre avis i néts. Es creen llaços emocionals molt importants en el seu desenvolupament.
• Suport 24/7. Els avis hi són sempre que se'ls necessita. Els ritmes que exigeix la societat actual als pares i mares treballadors, augmentat durant la crisi actual de la COVID 19, entren en confrontació amb les necessitats dels fills, i els avis sempre hi són per cobrir-los. Quan un fill es posa malalt, quan el nostre treball no ens permet cobrir períodes de vacances, quan els nostres horaris no són compatibles amb els dels nostres fills ... Els avis sempre hi són per cobrir aquesta absència i els néts ho saben i ho senten.
• Tasca de mediació. Els conflictes entre pares i fills són ineludibles en el procés de criança i educació, especialment com més propers a l'adolescència es troben els nostres fills. El paper que els avis ocupen en el procés de mediació és molt important, intercedint en moltes ocasions amb els pares. Els nens, nenes i adolescents veuen en els avis una figura neutral.

En definitiva, no podem assignar als avis únicament un paper de cuidadors; recollint els néts de l'escola o portant-los a extraescolars, cuidar-los en els períodes de vacances o quan estan malalts, sinó que tenen un paper com a educadors, a través de la transmissió de la seva experiència vital, els seus valors, encarregant-se de vegades de les relacions amb els centres educatius, amb els seus professors, passant molt de temps amb els seus néts aportant-los saviesa, transcendència i sentit comú i involucrant-se de manera molt activa en el procés de desenvolupament d'habilitats i competències dels seus néts per pensar, actuar, treballar ...

Els nets també eduquen els seus avis i àvies

Els beneficis de la relació entre avis i néts són bidireccionals. Ja hem vist la importància que tenen els avis per als seus néts i tot el que aporten al seu procés de desenvolupament i creixement; però no és menys important l'efecte que els néts exerceixen sobre els seus avis. Aquests són alguns dels beneficis que la relació entre néts i avis té per a aquests darrers, i dels que, de manera especial, hem de tenir cura en aquests dies tan difícils d'aïllament:

• Els néts són un pont cap a una generació que dista molt d'allò que els seus avis van viure a la seva edat. Els ajuden a aprendre a relacionar-se amb la tecnologia, una cosa tan important i necessari aquests dies.
• Els néts són font d'activitat, una motivació per als seus avis, per ser més actius, per no quedar-se a casa
• Els néts contribueixen a superar la sensació de solitud, les mancances d'afecte que moltes vegades senten els avis. Els néts són la font d'afecte que en moltes ocasions van deixar de ser els fills.
• La proximitat entre els avis i els néts fa que els avis tornin a sentir-se socialment integrats, tornin a sentir-se útils i amb responsabilitats que a poc a poc havien anat desapareixent
• El paper dels avis com a vincle entre el passat i el futur i la transmissió d'aquest coneixement als seus néts genera un significat especial a la seva trajectòria vital en l'etapa de la vellesa que repercuteix en el seu benestar emocional.

Que el coronavirus no trenqui aquest vincle

Tots aquests beneficis, tant per als avis com per als néts, no s'estan donant aquests dies per les limitacions en la relació entre ells. La distància que genera una trucada o una vídeo trucada no pot suplir el contacte directe i físic entre ells. La complicitat no és la mateixa a través de les pantalles que compartint un passeig pel parc o en el camí de tornada a casa des de l'escola.

L'evolució de la societat ha portat al fet que els avis exerceixin nous rols i dediquin cada vegada més temps i esforços a estar amb els néts (com es desprèn de l'última enquesta  de salut, envelliment i jubilació d'Europa) el paper que els avis exerceixen dins de la família els converteix en suports fonamentals per a l'adequat funcionament de la mateixa i també en pilars en l'educació i en el desenvolupament personal dels seus néts. Això, de vegades, suposa una càrrega desproporcionada per a aquells que es mereixen un descans després de tota una vida d'esforç i desgast, i no sempre en som conscients

Avui dia, hem de tenir present que els avis estan patint més que mai, són la diana d'un virus tremendament agressiu, senten la necessitat de tenir a prop les seves famílies per por que no puguin tornar a abraçar-los, i no tenen prou en veure els seus néts i fills a través d'una pantalla. Això els està generant nivells d'estrès molt elevats, i per això , més que mai, hem de ser molt generosos amb ells, que ens sentin a prop, que se sentin estimats, hem de transmetre'ls que tot anirà bé, i que quan aquest malson acabi ens reunirem i els donarem tots aquests petons i abraçades que no els hem pogut donar. I tot això cal fer-ho mitjançant el telèfon o la pantalla, de manera que cal fer un esforç perquè els arribi una miqueta de tot el que ells ens han donat al llarg de la seva vida, i ens cal ser creatius i originals per aconseguir aquest fi. En definitiva, hem de ser-hi per generar esperança i perquè se sentin part imprescindible de les nostres famílies, pilars del desenvolupament i l'educació dels seus néts i font inesgotable de saviesa.

Avui més que mai: per aquells que ens han cuidat, ens han educat, ens han ensenyat, han lluitat per nosaltres, pels nostres drets ... Avui més que mai, hem de tornar-los tot el que ens han donat, i hem de ser-hi per a ells, per tot allò que necessitin, per tot el què demanin i pel què no però que sabem que necessiten; ens han de sentir a prop i no es poden sentir sols.