COVID-19: Fer front a una emergència educativa

La nostra experiència en emergències a tot el món ens diu que, al costat de les mesures per resoldre el curs escolar en vigor, cal començar sense demora a planificar accions que permetin assegurar el dret a l'educació a mig termini

20 ABR 2020 

La COVID-19 ha clavat un cop dur a la nostra societat. No hi ha aspecte de la nostra vida que no s'hagi vist afectat, de tal manera que ens preguntem si, quan donem per controlada l'amenaça biològica, tornarem al punt en que vam iniciar el confinament o a una realitat amb nous reptes.

L'emergència sanitària està tenint un impacte dramàtic en les persones més grans, sense oblidar altres trams d'edat, inclosos alguns menors de 18 anys ingressats en hospitals (el 15 d'abril representava al voltant del 0,5% de les hospitalitzacions totals). L'economia ens projecta cap a un futur immediat d'una important crisi social on caldrà un profund i sincer compromís amb els més vulnerables.

El sistema educatiu no ha estat una excepció. S'ha vist obligat a articular un "pla B" de la nit al dia perquè la presencialitat i la concentració de persones en un mateix espai, característiques bàsiques del nostre model, s'han vist condicionades per les mesures de l'estat d'alarma decretat.

Davant aquestes circumstàncies, les famílies s'han vist obligades a assumir un nou model de relació amb una escola en plena reformulació. Equipament, connectivitat, acompanyament, conciliació laboral ... tot un seguit de requisits que poden truncar el desenvolupament del dret a l'educació i qualsevol enfocament d'equitat i inclusivitat.

Per altra banda, el professorat s'està adaptant a marxes forçades a una metodologia que té unes claus molt diferents de les que estaven previstes i sobre un procés en el qual té molt menys control del fet educatiu, un cop s'ha perdut el poder protector de l'escola.

El valor de compensació social de l'escola 

En aquesta circumstància hem estat capaços de percebre l'enorme valor de compensació social que té la nostra escola, fins i tot amb totes les seves limitacions i mancances (abandonament abans d'hora, fracàs escolar, etc.). Aquesta fase de resposta davant l'emergència ens està deixant estampes de famílies angoixades per garantir la seva subsistència, de professors afanyant-se perquè cap alumne es despengi i fer-los arribar aquests aparells tecnològics que la solidaritat està mobilitzant, dels aplaudiments de les vuit del vespre que ens connecten i animen. I tot això mentre al nostre costat els casos d'afectats s'anaven fent presents. Preocupats per la immediatesa (finalitzar el curs, avaluar, promocionar, etc.) no podem deixar passar que el nostre món més proper ha canviat i que ens hem d'adaptar a una nova realitat local i global. Que l'èpica ha de donar pas a la planificació. I aquí és on l'educació pot ocupar un paper de cohesió social i vertebració de la vida comunitària, i per això cal ajuda i estímul.

Aspirem al fet que en els nostres centres educatius el dret a l'educació de nens, nenes i adolescents es desenvolupi en tota la seva extesión i per tant que siguin un lloc on:

•  Assoleixin les seves màximes capacitats.
•  Adquireixin els coneixements, habilitats i valors necessaris per conviure en pau i llibertat en una societat global i sostenible. 
•  Comparteixin un espai segur on les seves necessitats més elementals siguin ateses (alimentació, cura, protecció i participació). 

Doncs bé, la COVID-19 ha colpejat tota aquesta estructura i la posa en risc, tant ara com en el futur. L'impacte posa contra les cordes fins i tot l'agenda per al desenvolupament sostenible, en el seu objectiu per aconseguir una educació de qualitat, inclusiva, equitativa i per a tota la vida.

Adoptar un enfocament d'emergència

 

La nostra experiència atenent emergències arreu del món i en tota circumstància ens fa avançar que, juntament amb les mesures de com resoldre el curs escolar en vigor,  cal començar sense retard amb un abateria d'accions que permetin assegurar que els drets de la infància consagrats pel nostre ordenament jurídic no queden minvats  i per tant és fonamental avançar en mesures eficaces davant nous brots o confinaments totals o parcials que es puguin donar a l'inici del proper curs. 

UNICEF Espanya està traslladant a les autoritats estatals i autonòmiques una sèrie de recomanacions que es poden consultar al document "L'educació davant la COVID-19 - Propostes per impulsar el dret a l'educació durant l'emergència" en el què es recullen mesures tan per paliar el seu efecte en el sistema educatiu com per fer servir l'educació com a un element clau per superar la crisi.  

Aquesta situació d'emergència necessita de la màxima col·laboració de tothom. La cooperació entre administracions, famílies i societat civil, i diríem, fins i tot, la seva complicitat, han d'estar al servei d'un enfocament de drets, de no deixar ningú enrere. Aquí no podem oblidar-nos de nens, nenes i adolescents. Facilitar-los informació adaptada, incorporar els seus punts de vista i comptar amb la seva capacitat transformadora ens farà sumar uns aliats valuosíssims i els llançarem un missatge clar, són ciutadans i són part de la solució.