Com parlar a nens, nenes i adolescents sobre desastres, emergències i catàstrofes

Recomanacions dirigides a educadors i famílies per abordar dubtes i pors

Les imatges que ens arriben del patiment i la devastació produïda per catàstrofes com ara terratrèmols, ciclons o conflictes ens mostren l'horror físic i psicològic que afronten les víctimes. A més a més, aquestes imatges tenen un impacte sobre nosaltres i són especialment dures pels més petits.

Et presentem algunes claus per ajudar nens i nenes a comprendre i assimilar l'existència de catàstrofes*. Aquestes recomanacions són útils tant per a educadors com per a les famílies:

Para atenció a les emocions

• Qualsevol catàstrofe, natural o provocada per l'ésser humà, és espantosa tant per a nens com per a adults.
• És important que els adults prenguem consciència que poden sorgir pors, encara que no es manifestin, i és important que parlem amb els nens, nenes i adolescents quan sospitem que un desastre els ha causat impacte.
• Minimitzar el perill falsament no proporciona tranquil·litat. Tot i això, tenir un comportament realista, però tranquil i sense dramatitzar, donarà sentit de seguretat.

Troba temps i espai per compartir

• Pares i mares poden donar suport als seus fills  deixant-los expressar els seus sentiments sobre el desastre en dir-los que és normal sentir-se preocupats o tristos. Cal assegurar-los que són estimats i que seran protegits si alguna cosa dolenta passa alguna vegada.
• Cal estar disponible per a ells i donar-los temps i atenció addicional en els dies després d'un desastre, no només per parlar del desastre, sinó també per altres converses, o només per passar estones.

No tots responem igual encara que sentim el mateix

• Pares i mares han de saber que l'edat del seu fill o filla influeix en la manera de donar resposta al desastre. Per exemple, als quatre anys mostrarà la seva preocupació i voldrà dormir al llit dels seus pares; amb vuit anys intentarà no anar a l'escola (potser dient que es troba malament), i en l'adolescència discutirà més del normal amb els seus pares. 
• Recrear el desastre amb jocs és una manera com els infants més petits poden desenvolupar un sentit de control i minimitzar la seva ansietat sobre un esdeveniment potencialment traumàtic, de la mateixa manera que un adult parla i comparteix la seva experiència amb altres.

Hi ha notícies que no són aptes per a infnts

• Pares i mares han de tenir cura amb l'exposició dels seus fills a les notícies sobre el desastre als mitjans de comunicació. Escoltar o veure notícies impactants pot causar trauma addicional, i/o insensibilitzar un nen o nena sobre qüestions violentes i les seves conseqüències.
• És important també ajudar nens, nenes i adolescents a processar les notícies que reben d'un desastre. Poden creure que “aquest tipus de coses mai no els podran passar a ells”. Cal parlar sobre això i aconseguir que comprenguin que certs tipus de desastres ens poden passar a qualsevol de nosaltres. O contrariament, potser se sentin excessivament vulnerables en assabentar-se d'un desastre molt llunyà. Els adults hem d'ajudar-los a expressar les seves pors i després recordar-los que la majoria de la gent que experimenta un desastre sobreviu i incidir que en aquest moment està segur.
• La societat sencera reacciona davant dels desastres. És important parar atenció a l'alarma social que pot arribar a impactar molt tant a nens i nenes com a adults. Cal animar els joves a participar i mostrar interès per les respostes de la comunitat (per exemple, accions de suport i solidaritat, cerimònies, etc.)

Si el desastre és molt proper: suport especial

• Quan el desastre ha estat proper o afectat directament a una família, les reaccions poden durar molt temps després del fet, fins i tot poden continuar anys després. Un assessorament psicològic per a un nen, nena o adolescent immediatament després d'un desastre pot reduir els efectes negatius a llarg termini.

* Aquestes recomanacions estan basades en un article, ja no disponible a Internet, escrit pel Dr. Christopher Bellonci, psiquiatre especialitzat en salut mental infantil i bones pràctiques