Impulsar la inclusió educativa de la infància refugiada

L'acollida de nenes i nens refugiades als centres educatius requereix una sèrie de requisits que facilitin la seva integració escolar

Els drets de la infància són inherents a cada infant o adolescent independentment de la seva situació, ubicació o estatus. La Convenció sobre els Drets dels Infants (CDI) és un tractat internacional de drets humans que obliga els Estats que el subscriuen a impulsar la protecció, el desenvolupament i el benestar de la infància.

Conflictes, guerres, epidèmies o desastres naturals tenen un fort impacte a la infància i l'adolescència. El 2022 hi ha més països i territoris en conflicte que fa 30 anys, fet que té conseqüències directes per a la protecció i el desenvolupament de cada infància. Veure's afectada per un conflicte suposa, en molts casos, la pèrdua d'éssers estimats, de la llar, el minvament en l'accés a béns i serveis essencials com l'accés a aigua potable, la sanitat, l'educació, l'alimentació o el sistema de protecció

Més de 33 milions de nenes, nens i adolescents a tot el món s'han vist obligats a fugir de casa seva, de les quals al voltant de 10 milions han hagut de desplaçar-se fora dels seus països a causa de conflictes i emergències. Gairebé la meitat de les persones refugiades en edat escolar són fora del sistema educatiu.

Per a cada infant que viu una emergència, l'educació és molt més que el dret a aprendre. La Convenció sobre els Drets de l'Infant, a l'article 29, estableix els objectius de l'educació, entre ells “preparar l'infant per assumir una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat dels sexes i amistat entre tots els pobles”.

Per la seva banda, els articles 38 i 39 de la Convenció aborden els conflictes armats i la recuperació i la reintegració social de la infància víctima de conflictes armats. A més, el protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets de l'Infant relatiu a la participació de la infància en conflictes armats cobra ara especial rellevància

L'educació ha de ser una prioritat sempre, davant de qualsevol situació, especialment quan té lloca una emergència o una crisi humanitària. El sistema educatiu proporciona seguretat, protecció i una sensació de rutina a la infància; orienta les nenes i els nens a rebre atenció psicosocial, suposa un espai lliure de violència i brinda accés a altres serveis com sanitat, alimentació, aigua i sanejament.

El sistema de protecció ha de garantir els drets

Per a les nenes, nens i adolescents que es desplacen a causa d'una emergència, és important que el sistema de protecció funcioni de manera correcta i ràpida, per la qual cosa cal que les diferents administracions es coordinin entre si per garantir els drets de la infància. En l'àmbit educatiu, cal garantir l'accés a l'educació de les persones refugiades des de la primera infància i fins a l'educació postobligatòria, especialment de les nenes i els nens amb discapacitat.

Els centres educatius desenvolupen un paper fonamental per a la infància. No és només un lloc on aprendre ciències, matemàtiques o llengua; suposen espais protectors per a la infància. A molts països i territoris, l'escola és l'únic lloc de la comunitat on accedir a l'alimentació, l'aigua potable o el sanejament. A més, perquè un nen o nena acudeixi al col·legi, s'ha d'enregistrar, i tenir així un nom i una identitat, que li permet l'accés a altres serveis com salut o protecció

Tot i que és essencial, l'accés a l'educació no és suficient si no està acompanyat de polítiques i programes d'inclusió de les nenes i els nens refugiades que arriben a un nou país d'acollida. Per això, és important desenvolupar plans d'aprenentatge i integració d'aquestes persones, i tenir en compte la més que probable necessitat d'atenció i suport psicosocial de les persones que arriben procedents d'emergències humanitàries.

El rol de l'administració educativa

L'administració educativa ha de fer canvis a la seva normativa per ajustar-la a la situació de crisi humanitària derivada d'una emergència com la guerra a Ucraïna. En aquest sentit, per facilitar l'accés a l'educació, cal flexibilitzar els requisits d'ingrés i matrícula, així com enfortir la capacitat per incloure estudiants migrants i refugiats a l'escola

La formació del personal docent i l'equip directiu és imperativa per dotar-los d'habilitats, capacitats i eines a través de les quals proporcionar respostes educatives integrals i pertinents als estudiants refugiats i migrants. El sistema educatiu necessitarà, a més, comptar amb professionals especialitzats en la integració de persones refugiades i migrants.

La situació actual requereix a més d'una coordinació entre diferents administracions i serveis; per exemple, amb Sanitat per reforçar la campanya de vacunació contra la COVID-19, l'accés a programes de salut mental i suport psicosocial. En aquesta crisi humanitària, els departaments de drets socials tenen també un paper fonamental per protegir cada nena i cada nen davant de qualsevol situació d'assetjament, abús o maltractament que es produeixi o s'hagi produït

Els centres educatius són espais protectors per a la infància

Les escoles són espais lliures de violència i així ha de continuar sent-ho. El coordinador/a de benestar i protecció als centres educatius té un paper fonamental en aquest sentit, realitzant un treball preventiu davant de qualsevol tipus de violència, assetjament o maltractament, però també intervenint quan es produeixi alguna vulneració de drets perquè els conflictes no s'agreugin. I, quan així es produeixi, han de coordinar-se amb altres administracions com la policia o serveis socials

La xenofòbia, discriminació, estigmatització, assetjament, abús o maltractament ni hi té cabuda ni és tolerable sota cap circumstància. Per combatre-la quan s'entreveu i, sobretot, per prevenir qualsevol situació d'aquesta característica, cal la col·laboració de totes les persones que integren la comunitat educativa, tant els residents com els nouvinguts.

Quan una nena o un nen es veu obligada a abandonar el seu país difícilment portarà els documents que acreditin la seva escolarització o nivell educatiu. En arribar al país d'acollida, no comptar amb aquests documents sol suposar un coll d'ampolla que retarda o impedeix la seva escolarització, especialment a l'educació secundària. És per això que l'administració ha d'implementar mesures que flexibilitzin aquest requisit

L'idioma és un factor que pot ser determinant per a la inclusió de les persones refugiades al centre educatiu, tant pel progrés escolar com per desenvolupar el sentit de pertinença a la comunitat escolar. En aquest sentit, les nenes i els nens refugiades requereixen suport tant per conèixer l'idioma del país d'acollida com per desenvolupar el seu idioma natal.

Al costat de l'educació formal també és important fomentar espais d'educació no formal, creant espais d'interacció de l'alumnat i de les famílies. Enfortir el clima escolar contribueix a fer que la resposta educativa sigui pertinent, es fomenti la cohesió escolar i millori la convivència i el benestar.

L'exemple del CEIP Cristóbal Colón: tota la comunitat fa un exercici d'empatia per a la inclusió

Al CEIP Cristóbal Colón de Madrid compten amb diversos estudiants procedents de diferents països i territoris, entre ells 17 nenes i nens d'Ucraïna. "El nostre objectiu és que el centre sigui un lloc càlid, segur i protector per a tot l'alumnat", ens assegura el cap d'estudis Juan José Bueso. El centre compta amb un pla d'acollida que pivota sobre l'adaptació, la integració i l'acceptació dels nous estudiants. D'aquesta manera, l'escola acompanya els estudiants nous des del procés de matrícula.

El coneixement de l'espanyol determina l'acollida, si no el coneixen. Aquest centre organitza actuacions de reforç i suport per a l'aprenentatge de l'idioma. "En cas de desconèixer l'idioma, tota la resta és més complicada per a l'estudiant", adverteix Bueso. Al costat de recursos tecnològics, el centre utilitza materials adaptats i accessibles, com ara imatges o pictogrames, cosa que facilita la inclusió de tot l'alumnat.

En aquest col·legi, la participació dels estudiants és clau per a la integració de les persones refugiades. A través del company ambaixador, un estudiant del centre que coneix l'idioma del nou estudiant, s'ofereix a ajudar-lo i comunicar-se, explicant-li el funcionament del centre i de l'aula

El centre compta amb una assemblea a cada aula, “com un espai d'enriquiment, on els infants parlen i poden conèixer les diferències socials, afectives i d'origen”, a través del qual es “fomenten els hàbits de convivència, de respecte i de tolerància ”.

Per facilitar la integració de les persones refugiades al centre educatiu, Juan José Bueso considera fonamental que “tota la comunitat educativa faci un exercici d'empatia, posar-se a la pell d'aquestes persones que ho han hagut de deixar-ho tot i facilitin el màxim possible l'acollida". El cap d'estudis del CEIP Cristóbal Colón considera a més que el centre ha de ser flexible per adaptar-se a la nova situació, “a nivell organitzat com a pedagògic”.

Aquest col·legi forma part de la xarxa de centres d'UNICEF Espanya i és candidat a centre referent en educació en drets d'infància i ciutadnia global, un reconeixement que atorga la nostra organització amb el propòsit de fomentar una societat més justa, democràtica i inclusiva des dels centres educatius.

Aridane Hernández

Tècnic d'educació en Drets d'Infància i ciutadania Global